UN JOC DE MESQUINESA
Escoltar el President Torra aquest dissabte evidentment et posa tris i sorprés del jocs interns de la política que els nostres partits en particular es prenen com la normalitat, independentment dels mandats de la societat que els ha escollit.
Cal veure que el President no es polític, i això permet una visió molt diferent als polítics professionals, es com si una persona de la societat civil, neta d’aquests tripijocs al marge de les seves funcions i nomes i per al poder es couen dins les institucions ens relati la realitat oculta. Primer dir que el llibre escrit es la seva veritat ja es d’agrair, ja que evidentment mai diu que sigui veritat absoluta, escoltar que es va sentir sol, traït pels seus i que especialment en la gestió de la pandèmia va comprovar com la vida de les persones no era la preocupació principal del sistema i la impotència de poder revertir aquesta realitat.
De fet el seu aprenentatge ha estat veure com dins les coses son diferents a l’aparador exterior que veiem, amb paraules buides i intencions que desprès res tenen a veure amb la realitat. Tots hem vist com es va acceptar el 155 per part del funcionariat activament, sense posar cap obstacle, totes hem vist com la legislatura passada nomes va ser per part dels nostres partits un joc de poder autonòmic i un acatament total a la repressió espanyola, deixant el poder de les institucions en res i oblidant els mandats de l’1 d’octubre de la ciutadania. Utilitzan els presos i exiliats en benefici de cada partit i alhora pactant a Madrid amb els botxins com si tal cosa i validant el sistema espanyol com si res hagués passat. Alhora amb una disputa interna pel poder oblidant completament l’objectiu comú. Tot això dissimulat i amagat a l’exterior amb els mitjans afins i aquelles persones de partit que creen opinió cega del seu partit, com per exemple en Sergi Sol entre d’altres, tot molt trist, convertir el país en el partit.
Escoltar després Borràs i les seves intencions, però sense concretar res i amb la llosa de les accions a la legislatura passada en direcció contraria es fa difícil de creure, i en defensa del director de TV3, crec que un bon periodista ha de collar als seus representants fent aflorar les contradiccions que tots intenten amagar, es la seva feina i poc te a veure amb la visió de partit, de amb mí o contra mí, aquí l’avaluació ha de ser per tots i de moment, tots ens han fallat clarament i això si que no es pot normalitzar, ni oblidar.