UN GOVERN INTOLERANT
Opinadors, mitjans o comissaris polítics treballen a ple rendiment per avalar cada pas del Govern català i de pas per criticar o menysprear qualsevol crítica al mateix encara que desprès es demostri que era certa. Aquesta qualitat la considero negativa i es diu intolerància.
Avui Oriol Junqueras sobre la malversació ens deia que volem eliminar allò que es va introduir per perseguir-nos. Nega cap delicte en el referèndum. i per això volen reformar el codi penal, demanant suport a la resta de forces independentistes, igual que generositat per aprovar els pressupostos i deixar els interessos particulars fora. Per la seva banda Pedro Sanchez defensa la desjudicialització per rescatar Catalunya de la crispació i consolidar el retrobament amb un diàleg i que per exemple han portat grans inversions des del 2017 i allunya els dies tristos del 2017. Per la seva banda Esquerra veiem com ara presenta esmenas sobre les reformes del codi penal que tant han lloat amb entusiasme.
Tot aquest poti, poti ens diu primer que la preocupació no es fer efectiu el mandat democràtic com a tal, que seria el normal i el que reclama la societat i qualsevol democràcia normal, sinó acceptar el delicte intentant reformar les lleis per rebaixar les condemnes, cosa que ja ens indica fins on pot arribar el cinisme dels nostres partits. Fa gracia quan demanen tots unitat i suport quan els exemples per part de tots sempre han anat en direcció contrària, com també es de traca demanar deixar fora els interessos particulars quan es precisament la prioritat dels nostres partits des del 2017. De fet aquesta cortina de fum per fer veure el que no es i consolidar el poder autonòmic esclar a Catalunya i estatal a Madrid incorpora l’acceptació del relat de Sanchez i el retrobament i denúncia dels fets del 2017, com una cosa a rectificar, una errada vaja. Tot això comporta com deia la no acceptació de cap critica que pugui portar dubtes del relat que es vol vendre, cosa que ha portat a criticar reitaradament els que ara son oposició o la mateixa ANC que legitimament defensava la seva posició al carrer que no coincidia amb la del Govern.
Ara amb aquestes esmenes veiem com l’intent de rectificació encoberta del relat ens dona a pensar que no tot era idil·lic amb aquest pacte, però això mai entrará dins el relat oficial, i molt menys assumir cap tipus de culpabilitat acabi com acabi i ho avisi qui ho avisi.
La democràcia implica respecte i tolerància per totes les posicions, en especial aquelles que van contra el relat oficial, i en especial les que provenen de la propia societat, que un cop més es guardada en un calaix en nom de la intolerància.