UN EXEMPLE HA MARXAT
La mort de Pepe Mujica ha provocat tristesa, ja que una manera d’entendre la política ha mort també, i malauradament la immensa majoria han posat la direcció contrària convertint i tergiversant el que hauria de ser la vida pública en una societat.
Una persona honesta, va passar 14 anys a la presó uruguaiana per lluitar contra el règim existent i una bona part en règim d’aïllament amb les conseqüències que això comporta tant per la persona com pel seu tarannà un cop en llibertat. De fet mai va fer de la venjança i l’odi la manera d’exercir el seu poder, i no haguès estat cap fet estrany. Va lluitar per ampliar els drets socials de la societat uruguaiana amb la legalització de l’avortament o de la marihuana per exemple. No va voler mai per exemple que la seva residència fos la prevista pel seu president i va seguir vivint en la seva casa de sempre i d’una manera humil. No va caure en la corrupció i la mentida, fets habituals en el món i va exercir la seva paraula i els fets amb corcondança, cosa poc habitual malauradament.
De fet la seva presidència entre 2010 a 2014 va reduïr la taxa de pobresa del 18% al 9%. El que parlem com extraordinàri és simplement la normalitat perduda de la classe política, un càrrec no perpetu com fan molts dels líders mundials i pres com una cosa de pas, la seva humilitat i honestedat va ser lloada des de l’esquerra i des de la dreta. Fa ara rabia que l’esquerra intenti fer-se la figura seva com a patrimoni quan en molts llocs hem vist com son un exemple contrari del que defensava Mujica. A l’Estat persones com Ada Colau o els moviments al carrer de Podemos hem vist que un cop han accedit als llocs de poder els seus missatges i fets s’han esbiaixat i caigut en el parany global que tant criticaven. Per tant Mujica era una excepció que no pot ser patrimoni d’aquesta gent.
En definitiva, per donar una idea de com de podrit estar el sistema, ara lloem la honestedat i la credibilitat com una cosa extraordinària, un gran simptoma de la societat que tenim on la classe política s’ha convertit en un guetto de poder i corrupció indefinida sense cap valor que la representi davant la societat que l’ha escollida i queda orfena de representació.
Un exemple ha marxat.