UN EXEMPLE CLAR
Que Espanya com Estat no és res més que una actualització del franquisme hores d’ara pocs dubtes pot oferir. Nomes cal veure les institucions, el sistema i també els principals partits que provenen del mateix règim dictatorial i les mancances que dia si i dia també anem observant.
Un fet flagrant és el mirar cap un altre costat amb els crims contra la humanitat de la Dictadura de Franco i els seus protagonistes que mai han estat jutjats i al contrari han estat protegits de qualsevol intent judicial des de l’estranger contra ells deixant que torturadors, ministres, policies i altres personatges macabres puguin gaudir de la seva vida com si res hagués passat. Ara llegim que l’exministre Martin Villa ha estat citat a declarar per crims contra la humanitat i assassinats comesos en el context de les protestes obreres del 76 a les comarques valencianes, concretament la mort de Teofilo del Valle a la vaga del calçat. Martin Villa era aleshores Ministre, de fet és un precedent, i al mateix temps una anecdota. Aquest personatge sinistre tant Gonzalez, com Aznar, com Zapatero i com Rajoy el van defensar davant la jutgesa argentina que portava aquests casos i lloaven el seu paper a la transició.
Cal recordar que el 2014 la jutgesa argentina Servini ja va dictar un ordre de internacional de detenció contra ell i 19 persones més per crims comesos durant la Dictadura franquista, i que gràcies a l’Estat espanyol mai s’ha arribat fins al final per la seva protecció sense fissures. Una vergonya de grans proporcions, es com si un general de Hitler estigués protegit dins a Alemanya com si tal cosa, segur que ho trobariem un escándol, en canvi a Espanya passa i continuarà passant per humiliació de les víctimes i les seves famílies que veuen en la impunitat la seva condemna apart de ser víctimes no reconegudes.
Era clar que quan la transició és pilotada pels mateixos que ostentaven el poder no en podia sortir res de bo i en aquest cas ho veiem amb cruesa. No hi ha justícia i molt mens democràcia, aquesta mai és pot denominar així quan personatges com aquests podran morir de causes naturals sense cap condemna per les seves atrocitats i amb una societat acostumada encara a dia d’avui a vigilar el que i com és diu de l’època del terror que d’una manera o altra segueix ben viva.
Un exemple clar.