UN ESTAT REPRESSOR
Ahir vam tornar a evidenciar amb tota la seva cruesa la crueltat d’un Estat opressor que no descansa amb el seu espirit de venjança augmentat per la rendició incondicional de la nostra classe política amb les persones de Carme Forcadell i Dolors Bassa.
Tornar a revocar el tercer grau que ja gaudien per segon cop per part de la Fiscalia que com sabem depèn del Govern dit més progressista de la història d’Espanya, un cop ha ho havien fet amb els presos de Lledoners es simplement crueltat infinita, una crueltat que nomes un Estat amb tant poc respecte per la democràcia com l’espanyol pot realitzar.
Veure ahir les imatges d’aquestes dues dones tornant a la cel·la amb justificacions com la falta de penediment, son senzillament inacceptables. Un Estat que permet que en les seves presons hi hagi presos polítics, evidentment mereix el rebuig de la resta d’Estats democràtics europeus, malauradament ja sabem que els interessos polítics i econòmics no es guien per aquests criteris. El que es molt lamentable es veure com les representacions dels nostres partits fan el paperot acomiadant aquestes victimes del sistema un cop i un altra amb una normalització que fa esborronar del cinisme que comporta.
Cap reacció, cap pas endavant, cap cop damunt la taula, cap posar l’objectiu per davant de la lògica de partit. Res de tot això. Una imatge davant les presons, i fora la col·laboració absoluta amb l’Estat, obviant els mandats del poble un cop i un altra, participant en els organs o institucions espanyoles com si tal cosa, demanant un diàleg inexistent, demanant ampliar bases que ja han parlat i amb prou claredat, assumint que la violència es irreversible i la preocupació es com dissimular l’acatament de cara al valor del vot de la gent, i no assumint que el principal problema de Catalunya no son els problemes social normals en qualsevol territori, es precisament poder gaudir de les eines per fer front els mateixos, i això nomes passa per fer efectiu el mandat democràtic de la independència per damunt de tot, per acabar amb el patiment dels presos polítics i els exiliats i per poder fer polítiques per la gent amb totes les garanties.
Li han posat molt fàcil a un Estat que nomes entén de violència i imposició, com deia aquell nomes el poble pot salvar el poble i en aquest cas la frase pren més força que mai.