UN ESTAT EN DESCOMPOSICIÓ
Com sempre he dit, el fet més important de la Consulta del 9 N, va ser comprovar com per primer cop l’Estat no feia complir la seva autoritat en un territori. El que ha vingut desprès ha estat tot un seguit de fets increïbles i que donen idea del desconcert i del tipus d’Estat que amagat i vivint dins la cova, ara ha hagut de treure el cap i fer-se visible amb tot el que això comporta.
El cinisme no te límits, i quan la legalitat existent l’encobreix encara es més esfereïdor, per això veiem un dels ministres de Franco reclamat per la Justícia Argentina, Utrera Molina es declara innocent i amenaça en denunciar les víctimes del franquisme. Crec que sobren les paraules, un ministre d’una dictadura mai es innocent, evidentment es culpable de crims contra la humanitat i en alguns casos amb les mans tacades de sang, i que per la vergonya de la transició ha estat protegit donant com a normal, uns criminals fets passar per persones normals, aquest es el canvi dictadura-democràcia que ens venen com exemplar.
La hipocresia espanyola de reconèixer un futur estat palestí amb una resolució molt oberta, i negar Kosovo i per descomptat Catalunya. Cal tenir barra, qualsevol estat del món que ni tant sols sabem que existia pot gaudir de la possibilitat de reconèixer els seus drets, excepte Catalunya, encara que ens diuen que tots som iguals, aquesta es la igualtat que ens ofereixen.
Enric Millo, portaveu dels Populars i campió del cinisme, es queixa i demana explicacions pel gag del Polònia on Rajoy i el seu govern imitaven els últims dies del règim nazi dins el bunker, i mostra la seva indignació per aquests fets. Clar que no diu res del reportatge de Telemadrid que ja porta 1 any i mig penjat al seu web i emes per un suposat programa seriós on ens comparen amb el regim nazi repetidament, ni tant sols diu res de la quantitat de personatges del seu mateix partit, d’altres partits i mitjans que des de fa més de 3 anys per demanar el simple dret a vot ens comparen amb el règim alemany. El descrèdit de la política be en part per actituds tant mesquines com aquestes.
El Cap d’Estat de l’exercit de terra espanyol, ens diu respecte a Catalunya que processos com aquest aprofiten quan l’Estat es dèbil, com va passar amb la pèrdua de les ultimes colònies. Realment ja era hora que reconeguessin obertament que rebem aquest tracte, i que en son perfectament conscients, per tant queda desmuntada la teoria de que no tenim dret a l’autodeterminació ja que es reservat a les colònies, oi Sr. Domínguez.
Per últim Floriano pels Populars que ens diu que la negativa a la querella per part dels Fiscals Catalans es deu a que estan contaminats pel nacionalisme. Francament un Estat on els poders no son separats com actualment l’espanyol si que esta contaminat i difícilment pot mantenir l’etiqueta de democràtic.
Son nomes uns exemples del que vivim aquests dies, i encara algú es pregunta perquè volem marxar.