UN ESTAT DEL PASSAT
No hi ha millor campanya i més motius per decidir marxar que el maltracte i la constatació que no te remei. Aquests dies veiem com el Govern espanyol amenaça amb canvis legals per impedir esdeveniments i manifestacions com les viscudes al Camp Nou, i superar les simples condemnes. Per altra banda veim com impunement 500 milions son tirats a les escombraries a Almeria on un tunel per l’AVE, porta 4 anys inutilitzat i ADIF va tapiar el mateix per seguretat i amb el vistiplau del Ministeri corresponent, aquesta obra formaria part del Corredor Mediterrani que un cop més es secundari per l’Estat. Per últim l’instrument judicial del Govern, el TC tomba l’impost català de dipòsits bancàris i ens diu que preval l’impost estatal, afegint a una llarga llista de lleis de caràcter social avortades per l’Estat.
És evident que no hi ha res a fer, fa quatre dies veiem al President espanyol al costat de diversos líders mundials a la gran manifestació de París pels atemptats de Charlie Hebdo i en defensa dels valors democràtics i la llibertat, ara veiem com un cop i un altra la llibertat de la societat queda retallada i coartada per una democràcia tant feble que es pràcticament inexistent. Una imposició dels símbols nacionals sense cap espai per la llibertat d’expressió i hores d’ara encara sense preguntar-se ningú, el perquè d’aquesta reacció. Segur que ho saben, però la resposta no es del seu gust i per tant no la volen demanar.
Per altra banda, Catalunya amb un espoli fiscal sense precedents a l’Europa Comunitaria veu un cop més com el desgavell en materia d’infraestructúres pagades per tota la població es total. Uns 500 milions malbaratats amb un tunel tapiat, sense estudi previ o consens i endarrerint un cop més una cosa bàsica a nivell europeu com el Corredor Mediterrani que donaria la vida i el volum de negoci necessàri a amplis sectors de la població, en especial Catalunya, i que cada dia que passa ens fa perdre oportunitats i millora de l’estat del benestar.
Com no, una nova llei de marcat caràcter social anul·lada des de Madrid. Un nou missatge a tota aquesta gent que veu en la Generalitat una institució que no paga i amb nul sentit social, quan en realitat ja son moltes les lleis de cara a la ciutadania com el decret de pobresa, la llei de dependència, dipòsits bancàris, euro per recepta i d’altres que han estat frenades per l’executiu espanyol d’una manera o d’un altre. Cosa que també demostra l’autèntic culpable de moltes de les retallades. Com diu el tòpic, la culpa es de Madrid, en aquest cas una frase encertada.