ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN DIA TRIST

Realment el que podriem anomenar el post procés no es per fer-te sentir orgullós del teu país. Una pendent avall que sembla no tenir aturador. Uns comandaments que ja no dissimulen els seus nous objectius i un efecte desconcertant sobre la ciutadania que encara es pregunta que ha passat.

Avui escoltem Rufian per part d’Esquerra a Madrid tornant a suplicar una entesa entre l’esquerra espanyola per formar Govern i com a facilitador la seva abstenció i una tasca mediadora que ha volgut fer entre PSOE i Podemos a mode “Mare Teresa de Calcuta”. Alhora ens adverteix que unes noves eleccions no serien solució ja que finalment la dreta podria sumar amb aquesta nova oportunitat i aplicar un 155 a tots els democrates. Crec que més baix ja no es pot caure i amb tot el respece pels seus votants, no el crec digne de representar-me a cap cambra democràtica, sigui la que sigui.

Ho refermem en el Ple del Parlament on el Vicepresident Aragonés ha instat que mentres no siguin possible altres projectes cal aprofitar totes les eines que ens dona l’autonomia per fer una societat més justa amb un decret llei amb el suport de PSC i Podemos per aconseguir uns milions més per atendre necessitats urgents.

Per dir-ho clar, un peix al cove actualitzat amb la motxil·la de tornar 10 anys enrere amb la violència contra la població assumida, presos polítics, repressió sense fi, control financer total i amenaces constants cada dia, per no parlar de la pérdua de poder legislatiu totalment controlat per l’estructura espanyola.

Aquest es el que ens venen com a projecte realista, per suposat tot amanit amb un seguit d’actes simbolics amb els llaços grocs com estrella i les performances de cada any per la Diada per arribar al cor de tots els ciutadans. Un neo autonomisme disfessat i controlat amb l’ajut de la poca memòria de la gent i la seva utilització a voluntat.

Deiem que no hi havia full de ruta, i malauradament n’hi ha un i gran. Ara com sempre la gent te la paraula, però sense lideratges i amb el control dels partits de les entitats civils fa difícil veure una reacció que permeti destapar aquesta farsa sense control que a molts ens fa avergonyir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.