UN CAS MÉS
El cas de Zapatero és un nou cas d’aquest sistema podrit espanyol i no hauria de sorprendre a massa gent. Respectant la presumpció d’innocència les proves presentades sembla que son bastant concloents.
De fet els suports que li queden son del seu partit i la vergonya de Rufian amb la seva submissió absoluta al 155 del PSOE. Com deia sembla que la peça és ben documentada pel magistrat i sembla molt clara del seu delicte. Aquesta podríem dir professionalitat que hauria de ser normal contrasta amb la causa catalana i el surrealisme de les seves imputacions. Les seves amistats amb personatges com Abalos o Koldo no auguren res de bo. Els socis parlamentaris ja estan desistint d’un tema de lawfare i prenen distància. Apart del seu partit, Rufian fent gala de la seva poca dissimulada vergonya manté la seva defensa obviant les proves i parlant de cacera política i barrejant la seva esquerra com a causa de la persecució. Ens diu que si es veritat és una merda i si és mentida una merda més gran. El seu suposat cobrament de comissions per feines fetes crec és prou greu per no banalitzar-lo.
Crec que parlem d’aquell president espanyol que va dir a Pasqual Maragall “apoyare, el Estatut que salga del Parlament de Catalunya” per desprès acabar deixant el mateix en un no res. Per tant la seva paraula val molt i molt poc. No hi ha dubte que per Rufian això no és important i la seva feina a favor del PSOE peti qui peti fa vergonya aliena. Les seves paraules sobre aquest cas contrasten quan son semblants però d’altres partits on tot ho dona per fet. El seu sectarisme i demagògia va més enllà del personatge i d’un partit que ha perdut el nord completament. En una democràcia normal els casos com aquest no depenen ni es jutgen depenen si son d’esquerres i de dretes ja que els dos tenen els mateixos drets i deures i per tant han de ser tractats iguals.
Fins hi tot la seva crossa més fidel al Govern, Sumar ha pres distàncies, però sembla que Rufian barreja la seva tasca per blanquejar un partit del 155 com el PSOE, amb el discurs de la por de que be el llop en referència a la dreta.
Zapatero ha demostrat com deia que la seva paraula val ben poc i el paper de bufó de Rufian no crec representi a ningú més que no sigui ell mateix.
Un cas més.