UN CADAVER POLÍTIC
En qualsevol democràcia normal, Pedro Sanchez seria un cadaver polític, la seva sortida crec seria molt clara i les decisions dels partits que li donen suport tambér serien prou clares. De totes maneres parlem d’Espanya.
Veient ahir la compareixença demanant perdó amb cara de pena, evidentment no n’hi ha prou. Estem parlant que les seves persones de màxima confiança, números dos en el seu Govern com son Abalos i ara Cerdan tenen un informe detallat de pagaments a canvi d’adjudicació d’obres de les UCO i que encara que la pressumpció d’innocència s’ha de mantenir, sembla que els indicis son prou clars i ja han provocat la seva dimissió en un fangar de corrupció cada cop més insostenible.
De fet el president espanyol, si diu que no en sabia res, costa de creure i demostraria el seu poc control de Govern i evidentment si ho sabia seria un còmplice d’aquests nous casos d’un partit historicament tacat amb molts casos de corrupció i que res te a envejar respecte als Populars. Per tant amb el perdó no fariem res, en un país normal hi hauria una dimissió i convocatòria electoral o com a mínim una moció de confiança per veure els seus suports a la cambra i actuar posteriorment en consecuència. Res d’això passarà en un sistema hereu d’una Dictadura ben viva i unes estructures, en aquests cas els partits com son Populars i Socialistes hereus d’aquest sistema i que no han evolucionat democraticament parlant.
De fet això deixa encara més en ridícul els seus suports de Govern com el dels teorics partits independentistes un, els repúblicans donant cobertura al poli bo per damunt del poli dolent i amb un suport cec a canvi de fum que han hagut de vendre per enganyar la societat catalana i seguir en el joc autonòmic per simples interessos de partit i personals. Pel que fa Junts en podríem dir el mateix, el seu cobrament per avançat ha estat zero i la burla des del PSOE constant per un suport a un dels partits de la repressió en forma de 155 que un cop més ha demostrat la seva corrupció com historicament és va repetint, i no sembla sigui suficient també per demanar disculpes a la societat catalana i marxar definitivament per vergonya aliena.
En Sanchez, l’home que ha sobreviscut a mil batalles amb el seus trucs d’enganys constants sembla aquest cop no li serviran de res i aquesta parodia haurà acabat i amb ella una vergonya infinita per Esquerra i Junts i la seva acceptació dels incompliments un rere l’altre.
Un cadaver polític.