ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir l’Assemblea Nacional Catalana va fe un any, on han passat moltes coses i on el full de ruta establert es canviarà a Girona aquest proper cap de setmana ja que els esdeveniments han passat per sobre de les previsions. Molta feina, despertar la societat catalana, i una fita cabal per l’11 de setembre del 2012 que ho ha canviat tot, podríem dir que ha encès la gospira que faltava, evidentment l’Estat espanyol no ens ho posarà fàcil, però amb la seva actitud ens ajuda i molt. Ara cal seguir fent més gran aquesta majoria social i seguir pressionant la classe política per no perdre el rumb sense marxa enrere. Adjunto entrevista amb la presidenta Carme Forcadell que resumeix perfectament el moviment transversal i de la societat cívil que ha despertat un poble definitivament.

CARME FORCADELL  PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

“Sense estat propi estem condemnats a desaparèixer”

“Mas es va trobar amb un milió i mig de persones al carrer i sense res per oferir-los”

“Ha estat molt important que per primer cop el PSC hagi votat diferentment del PSOE”

“El procés l’han de liderar les institucions amb el suport de la ciutadania, però si no fan el que s’ha de fer, haurem de tornar a sortir al carrer”

Fa un any s’esperava que avui seríem on som?

Tan de pressa segur que no. Però aquest era el nostre objectiu i teníem clar que hi havíem d’arribar. Van passar dues coses molt juntes que van precipitar els esdeveniments: la manifestació de la Diada i el no de Rajoy al pacte fiscal. Si hagués dit que sí, crec que no s’haurien convocat eleccions perquè el president Mas hauria pogut salvar la legislatura. Amb la manifestació i el pacte fiscal descartat, s’havien de convocar les eleccions.

Què va pensar quan va veure que hi havia un milió i mig de persones reclamant la independència?

Molta alegria de veure tanta gent i alhora preocupació que no passés res. Si alguna cosa sortia malament, seria el primer que ressaltaria la premsa espanyola. Quan vaig ser completament feliç va ser al vespre. Havíem de ser molts perquè les coses canviessin, i vam insistir molt que fos una manifestació per la independència.

Aquesta és la demostració que la ciutadania pot influir en la política i que la participació no només vol dir votar?

Va ser el primer cop que la societat civil es va fer seu un canvi, un trencament amb el que s’havia fet fins aleshores. A meitat de legislatura, vam dir: hem de canviar les coses perquè no anem bé. Això és positiu perquè demostra que les coses es poden canviar si treballem junts i amb un objectiu clar. Si molta gent dóna suport a una idea, els polítics han d’acabar canviant, perquè ells volen tornar a sortir.

CiU s’ha adaptat per sobreviure a la manifestació?

Jo crec que el gir tan sobiranista no l’haurien fet. Amb la negativa al pacte fiscal hi va haver el convenciment que s’havien esgotat totes les vies. Mas es va trobar amb un milió i mig de persones al carrer i sense res per oferir-los. És cert que la manifestació és la prova palpable que els ciutadans tenim força. Si anem units podem arribar a modificar la política i ser protagonistes dels canvis socials.

Va qualificar d’històrica la majoria sobiranista al parlament. Els interessos partidistes poden minimitzar el procés?

Crec que ara no. És un camí de no retorn, ja no hi ha manera que es faci marxa enrere. Això el president Mas i l’Oriol Junqueras ho tenen molt clar, i l’ANC també. La gent està molt decidida i ha perdut la por, i veu clar que si volem sobreviure com a catalans hem de tenir un estat, perquè si no estem condemnats a desaparèixer.

L’ANC ha demanat que no s’adormin amb la consulta.

S’ha de fer aviat perquè aquesta situació de tensió no s’aguanta. Tenim una situació de crisi i, a més, un Estat espanyol que ofega econòmicament i que vol trencar la cohesió social i l’estat del benestar perquè la gent s’aixequi contra el govern de Catalunya. Per tant, ens cal ser ràpids.

Vol dir que es va lent?

Quan es convoqui la consulta les coses s’acceleraran, perquè ara l’Estat demostra que farà el possible perquè no es faci. És possible que suspenguin l’autonomia, que inhabilitin Mas… El procés té un tempo, però s’accelerarà. I més, veient el comportament antidemocràtic de l’Estat. No hi ha separació dels tres poders, ni llibertat d’expressió. La setmana passada en vam tenir un exemple amb el fiscal general de Catalunya…

Aquest any, qui l’ha sorprès més gratament?

El president Mas em va sorprendre en tot el procés que va fer des de l’endemà de la manifestació. I també ha estat molt interessant que per primera vegada el PSC voti diferentment del PSOE, això és molt important.

I negativament?

No em va agradar gens la campanya de la por del PP, així com el tema de les escoltes. Resulta que la senyora Camacho denuncia que l’han espiat, quan sabia des de feia dos anys i mig que s’havia comès un presumpte delicte i no va dir res. Cinisme.

I ara què?

Aprovarem un nou full de ruta, proposarem la consulta abans del maig del 2014 i continuarem fent extensió social i vetllant pel procés.

Però l’ANC ha de continuar fent pressió o deixar que les institucions liderin?

Els processos d’independència pacífics es lideren des dels institucions amb el suport de la societat civil. Els el donarem si fan el que han de fer. Si no, haurem de tornar a sortir al carrer.

Estem perseguint una utopia?

No serà fàcil perquè l’Estat ens ho impedeix. Però ho aconseguirem perquè en contra de la voluntat d’un poble i la democràcia no hi ha res a fer. No tot seran flors i violes, i el principi serà complicat, per la crisi. Però al cap d’uns anys estarem molt millor. De fet, hi guanyarem, tant els catalans com els espanyols. L’Estat espanyol es cohesiona contra Catalunya i farà que es replantegin moltes coses. I nosaltres no estarem tan pressionats. Hauríem d’aconseguir ser bons veïns.