ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN ACORD REAL

El preacord signat ahir amb alguns dels actors més importants del procés com ERC, CIU, ANC o ÒMNIUM entre d’altres posa unes bases reals i sòlides de cara al compromís posterior al 27S.

Dona imatge de responsabilitat entre els principals actors implicats, i alhora es prou obert per anar incorporant nous suports que segur vindràn i s’hauran de definir. En aquests temps on l’unionisme no para de parlar d’un desinflament del sobiranisme i negant una evidència que no volen veure ni en pintura, com son el caràcter plebiscitàri de les properes eleccions, cal fer feina, i aquesta era imprescindible.

Deixa clar que hi haurà el punt conjunt en els programes de les diferents llistes, una declaració d’inici del procés si s’asoleix la majoria desitjada, una negociació internacional i amb Espanya, 18 mesos de marge per anar fent la fútura Constitució Catalana, culminar les estructures d’Estat i arribar a acords amb els actors implicats, i una validació del nou text legal que alhora serveix de ratificació de la mateixa independència.

Crec que es un bon acord, possible, i que dona marge per anar incorporant les diferents forces que encara falten. Serà un procés participatiu que voldrà a tothom per configurar el nou país, un cop hagi estat validat per les urnes, i el marge de temps es el mateix que Escòcia es donava, segurament pot ser inferior, i ha de donar temps per fer els passos sense dubtes i ferms. Dona la voluntat de negociació i de mà estesa com sempre, cosa important en el context internacional, i completarà una triple afirmació indiscutible.

Aquestes hauran estat el 9N sense validesa legal, però un punt clau, el 27S el nostre referèndum que no podem fer en format electoral plebiscitaria i amb una majoria de representants al nostre Parlament per exercir el mandat, i per últim la nostra Constitució que posarà la cirereta al pastís.

Segurament des del cor, com alguns reclamen, una DUI immediata seria un desig, però ens hi juguem massa com per arriscar tota la feina feta amb declaracions que no anirian enlloc, i que finalment jugarien a la nostra contra.

Ara cal evitar com deia ahir, les contradiccions dels nostres actors principals, i afermar unes bases cada cop més solides, alhora que la societat civil es va enfortint per arribar en les millors condicions a les eleccions més importants dels últims 300 anys.

  1. Segurament te parts de raó, jo tampoc aprovaria el 100% de l’acord, igual que no m’agradava la pregunta del 9N, però també entenc que els avanços es fan en base acords de postures molt diferents, i aquests no poden agradar a tothom. En aquest cas aquest es l’acord que ens ha de permetre fer unes eleccions plebiscitàries amb un full de ruta posterior i una votació de la Constitució, on en qualsevol dels casos mai satisfarà a tothom, i mai cap país a votat una constitució per capítols.
    Salutacions
    Albert

    1. Crec que aquest invent no pot sortir mai bé.

      Encara és l’hora que un plat d’arròs bollit s’hagi fet utilitzant mongetes seques. Si hi ha un referèndum per la independència, que sigui per la independència. I si hi ha d’haver un (o varis) per ratificar (o no) una constitució, doncs que sigui per això, i no per a una altra cosa.

      Sobre legislacions a cop de referendums democratics i populars, fixem-nos amb Suïssa i els EUA, per exemple. Sobre Estats democràtics que no tenen constitució escrita, el Regne Unit.

      Trobo a faltar una mica més de seriossitat. Menys actors (Seans Coneris amb barretina inclosa), egos mediàtics i mèssies salvadors [i menys merchandasing “sobiranista/independentista, tot sia dit de passada]; i més servidors (que d’aqui ve la paraula “ministeri”).

      Atentament

    2. Bon dia, sobre les Constitucions, hi ha molts més estats amb ella que sense, encara que això no vol dir forçosament que nosaltres seguim la majoria. De totes maneres els canvis sempre fan por a molta gent, i hem de mirar de que siguin el menys agressius possible per arribar a la finalitat. Jo crec que una Constitució àgil, curta i clara reforça la identitat del país, de totes maneres nomes es la meva opinió. Sobre els SEANS CONERIS, tenim el país que tenim i amb això hem d’anar endavant.
      Salutacions
      Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.