ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ULTIMÀTUMS DE FUM

En el discurs del President Torra pel Debat General al Parlament escoltem com en un moment del mateix ens anuncia que enviarà una carta al President espanyol per reclamar una proposta per l’autodeterminació catalana amb el termini d’un mes, que en cas de no rebre retirarien el suport independentista al seu Govern a Madrid.

De fet la resposta des de Madrid a aquestes paraules ja ha estat que no negociaran cap referèndum d’autodeterminació, i que no accepten cap ultimátum, posant el diàleg per l’autogovern com a solució.

Crec que estem arribant a un cul de sac. El 155 ha deixat els partits catalans i els nostre líders profundament atemorits. De la profunda decepció per no aplicar el mandat de l’1 d’octubre quan tocava, hem passat a votar uns programes electorals el 21 D que insistien amb la seva implementació i la realitat uns mesos més tard es una política autonòmica total, una obediència a cadascun dels requeriments del Govern espanyol o instàncies judicials que han escollit el nostre President i ara es permeten posar i treure els nostres representants deixant els nostres vots senzillament en res. Davant d’això el discurs i els fets han estat pols oposats que evidentment no es poden mantenir indefinidament i que acaben amb fets com els que vam veure l’1 d’octubre i indignació ciutadana per aquesta estafa monumental.

Hem passat de reclamar la independència ja votada i declarada, a demanar la llibertat dels nostres presos polítics, que sabem patiran un judici indigne i nomes podran ser alliberats precisament amb la implementació de la República. Alhora veiem com davant l’augment de temperatura escoltem aquest ultimàtum que fa riure per no plorar i que tant sols es fum i guanyar un altre mes amb la tàctica de fer veure que….

A aquestes alçades ja podrien saber que l’Estat es digui PP o PSOE mai es sentarà en una taula per negociar un referèndum d’autodeterminació, em sembla que ho han constat mil i un cops i insistir simplement es dona quan com deia la retòrica i els fets no van alhora i les intencions encara molt menys.

Reclamo dir prou i pensar un full de ruta conjunt cap a la República sense enganys. Deixar de posar el referèndum de l’1 d’octubre com pràticament una anecdota, quan van aprovar una llei per donar-li cobertura i que especificava les consequències legals del resultat. Vam votar, vam guanyar i si no es vol aplicar el resultat per por, partidisme o altres opcions que es digui clar i convoquin eleccions. Pel contrari si es vol complir amb el mandat volem veure fets clars i no ultimàtums de fum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.