TRISTOR
Veiem com demanaran la nul·litat del judici als nostres ostatges polítics per sospites ben fonamentades d’atorgament irregular al magistrat Ramirez Sunyer que es va dedicar a muntar aquest relat paranoic i fantasios fruit de la seva ideològia.
Aquest nomes es un més dels escàndols que envolten aquesta causa, plena d’irregularitats en el mateix origen, en la seva instrucció i en totes i cadascuna de les seves fases fins arribar al judici imminent. No es nomes el tractament que Europa n’ha fet, sinó aquest judici polític i venjatiu que tothom veu com un nyap i un forat negre dins els Estats suposadament democràtics de la Unió Europea.
Veiem com a apart ens volen vendres des de diferents sectors que si deixem sol Pedro Sanchez vindrà l’ultradreta sense complexos cada cop més demonitzada, quan de fet el tipus de política amb Catalunya amb tots els matisos que vulguem es el mateix i el problema de fons exactament on era. De fet escoltem el president espanyol repetir un i altre cop que no hi ha una majoria social a favor de la independència i per tant proposa millora de l’Estatut que es veu si que es un clam de la societat catalana. Alhora nega qualsevol possibilitat de Referèndum acordat per solucionar el problema amb l’excusa de la llei i la “unidad indisoluble del Estado”, al millor estil de les dictadures bananeres. Com podem veure cap diferència per molt que insisteixin.
En segon terme, veiem com tampoc han bellugat un dit per acabar amb la presó preventiva de la vergonya que pateixen els nostres ostatges, cosa que si estava a les seves mans, com veiem tampoc hi ha cap diferència, per tant per aquest cantó no te raó de ser aquests escarafalls per les alternatives que hi pot haver o no.
Arribats aquest punt, el problema el tenim aquí, la divisió dels nostres partits incapaços de posar el país per davant de les posicions de partit com els millors temps autonòmics però amb la paraula República a la boca per dissimular. De fet uns lideratges incapaços de complir el seu programa i de ser fidels al mandat del poble, amb uns presos que ara veurem d’aquí uns dies com marxen a Madrid per no tornar i des del nostre Govern seguiran donant força als simbols per damunt de qualsevol fet que vagi en direcció contraria a la veu de l’amo.
Els pressupostos estatals son la pedra de toc d’aquest cinisme, amb tota aquesta repressió, sense solucions i amb la validació de l’espoli per bandera com sempre encara veiem com posen en dubte el suport o no dels mateixos.
La paraula seria tristor.