TRIBUNALS O SOCIETAT
La cimera d’ahir va acabar amb la intenció d’elaborar una nova llei que ratifiqui la normativa d’emergència social i que serà el conjunt de mesures per lluitar contra habitatge i probresa energètica. Una decisió que pretén burlar la suspensió del TC i poder deixar els aspectes no recorreguts i incorporar aquells que han estat suspesos ben reformulats i que assegurin aquesta llei social.
Realment el procés, ens porta a constatar que l’Estat mitjançant els seus Tribunals senzillament no l’importa la gent, la societat que teoricament ha de servir sense excepcions i que amb les lleis que ens dotem han de servir per millorar el seu estat del benestar i solucionar els seus problemes.
De fet, per això han estat escollits. Per utilitzar els instruments de qualsevol estat per millorar les condicions dels seus ciutadans i ser útils a la societat que representen.
El cas català ha demostrat amb tota la cruesa com aquesta paranoia del passat en forma de “unidad indivisible”, el règim ho va deixar molt clar i la consigna no ha canviat. Ha portat a menysprear a la gent, concretament els catalans per ser del territori on son. Concretament jugant amb els més necessitats, i on les solucions han de ser urgents i factibles. Ens trobem lleis de pobresa enèrgetica, impostos a les entitats bancàries per pisos buits, igualtat entre home i dona per posar tres exemples recorreguts i suspesos amb l’excusa de no ser de la nostra competència.
Realment trist posar la llei, les competències i els tribunals per davant de les necessitats de la gent. Ens diuen clarament que som esclaus de la legalitat, quan aquesta ha estat creada per facilitar-nos i millorar-nos la vida. Tota una contradicció que una democràcia vertadera no es pot permetre mai.
Tornar a fer una llei catalana ens portarà a la lògica de superar aquesta situació i requerirà que la societat estigui donant suport al nostre Parlament per validar la seva capacitat de legislar, de decidir en benefici dels nostres ciutadans com es la seva obligació. Sí això torna a ser recorregut certificaran que les nostres institucions son una simple joguina i que les persones no son importants excepte cada quatre anys per assegurar amb el seu vot aquest sistema pervers.