TRES EXEMPLES DE MENTALITAT ACOMPLEXADA
Aquests últims dies hem vist uns quanta exemples del que podem anomenar l’autoodi català, i on els 300 anys de colonialisme han fet un efecte fulminant.
El primer exemple el trobem en la persona de la soprano Montserrat Caballé, reconeguda internacionalment, i la que podríem anomenar catalana universal per mi ja no ho serà mai, ja que en recollir un premi a Navarra s’ha definit com espanyola de soca-rel tant si es vol com si no es vol, nascuda a la regió de Catalunya, i on ser bilingüe es ideal, recordant que de petita els seus pares ja li deien que Espanya hi ha moltes llengües, però la llengua d’Espanya es l’espanyol, en la línia del Manifest a favor de la llengua comuna.
Aquestes afirmacions tot hi respectables, porten molta malicia en el seu fons, ja que una cosa es sentir-se espanyol, i l’altre es l’obligatorietat de ser-ho sense mes opcions com defensa ella, pel què fa el bilingüisme tal com l’expressa ella, primer hi ha una llengua comuna i universal, i en un segon ordre molt mes d’anar per casa hi ha el català, això es la típica demagògia del bilingüisme què en realitat vol dir monolingüisme pels castellanoparlants, i bilingüisme pels catalanoparlants. Un autèntic genocidi lingüístic com el que practica l’estat des de fa molts anys, i on la defensa d’una sola llengua es el pa de cada dia.
El segon exemple es en Manel Mas del PSC, que torna a criticar la televisió catalana per l’especial de la moció de censura blaugrana a TV3, amb tot un seguit d’improperis sobre la importància del tema.
Aquest senyor hauria de saber que el FC Barcelona es una institució cabdal a Catalunya, i un punt d’internacionalització de Catalunya al mon, i per tant es normal que la televisió catalana hi dediqui un espai en la seva justa proporció sense desmerèixer cap altre club català. Aquest mateix senyor no l’he sentit criticar a Cuatro pel seu desplegament amb “la Roja” què recentment ens ha inundat, però esclar en la seva mentalitat el que es normal a l’estat, evidentment es criticable a Catalunya, ja que no podem reivindicar res que sigui nostre, no sigui que la consciencia com a poble es despertes, i l’amo ens hagi de renyar.
El tercer exemple es la Ministra Carme Chacon, que ha dit no a la cessió de la caserna del Bruc, amb l’excusa de que es una instal·lació militar estratègica a Barcelona, quan fins hi tot el PSC estava a favor del seu traspàs.
Aquesta senyora des de la seva mentalitat espanyola, no pot entendre que fins hi tot el seu grup estava a favor del retorn de la caserna, i que la seva excusa es mentida ja que fa anys que es reivindica al igual que el Castell de Montjuïc finalment mig aconseguit, i què no cal que tingui por que si no hi ha l’exèrcit per controlar-nos, per això tenen l’estat de dret, i el Tribunal Constitucional per retallar qualsevol dret legítim de la ciutadania.
Es la clara prova de que l’enemic es mes a casa que a fora, i saben mes que mai que han de reforçar els seus missatges perquè un imaginari de llibertat no s’apoderi de la ciutadania catalana.
Primera no em crec que el PSC demani la caserna del Bruc ila Chacón la negui, és una teatralització, el PSOE català són els reis de la mentida, la manipulació i l’extorsió, és tot un muntatge.
Per lo demés, no són mentalitats acomplexades, són mercenaris a sou d’Espanya, treballar per a Espanya com a traïdor o com a botifler és rendible, preguntem-ho si no a Espada, Boadella, Gotzone Mora, tot el PSC, donar pel cul Catalunya econòmicament és molt i molt rendible, perquè l’espanyolisme sempre et tindrà en compte i sempre podràs tocar cuixa.
Pensa que si demà Espanya tingues un cataclisme i Catalunya aconseguís la independència tota aquesta escòria i púrria de franquistes i espanyolistes dela Caballé i el PSC, renegarien d’Espanya, és la mentalitat dels covards, durant la segona guerra mundial França era majoritàriament col.laboracionista, i la resistència eren una minoria, quan van entrar els americans la major part es van canviar la jaqueta.
I que consti que d’autoodi no en tinc gens ni mica. Bé, sí. El desenvolupo quan veig que l’independentisme no avança perquè no fem altra cosa que barallar-nos entre nosaltres. Però aquest no és el tema que ens ocupa.
Estic bastant d’acord, pero no cal encaparrar-se. No sé si son manifestacions d’autoodi. Més aviat amb sembla un altra cosa. El Mas i la Chacon: que vols que diguin els que viuen i treballen (i fan carrera) en el partit-estat, més enllà de servir el momio enbolicat amb fulls de BOE?. Questions de fidelitats, projectes personals i col.laboracionisme.
La Montse, la Gran, la Monumental Caballé, ha estat una sorpresa per alguns. La recordo en els fatus del 92 amb aquell que no va voler-se posar l’ondodòncia, cantant a Barcelona en anglés mentre el Peret deia que “tenia Poder”.
Quina llàstima que el pais marginés a Victòria dels Angels. També en això hi han equivocacions, pero la veritat es que, tant en el 92 com ara, la Gran, la Monumental XXL Caballé, amb fa riure.
Son coses del col.laboracionisme, no de l’autoodi.
Hola Albert! Acabo de llegir un article d’en Pau Gasol en què deia que mai no havia sentit ,jugant amb el Barça o amb els Lakers, el que sent jugant amb la selecció espanyola, i que li molesta que, perquè se senti molt espanyol molts li diguin que és menys català…