TRENCAR VOL DIR TRENCAR
La reunió aquest diumenge entre Laura Vilagrà i Felix Bolaños al Palau de la Generalitat per escenificar un cop més un diàleg inexistent i unes solucions per part socialista que fan riure per no plorar, es un pas més d’aquesta indignitat que ens vol arrossegar el nostre Govern.
Un menyspreu tant gran en un assumpte tant greu, no hauria de generar dubtes en les actuacions, i veiem com l’enviat de Sanchez es dona la foto del fals diàleg i dona una sòlució falsa amb el Defensor del Poble obrint una investigació que saben no arribarà enlloc i obrir un control intern del CNI que amb la llei i excusa dels secrets oficials també es una via morta. De fet ès alló que es diu que si vols no resoldre un tema però fer veure que vols fer alguna cosa políticament, el manual parla d’obrir una comissió.
Una reunió que marca clarament per si no ho estava que el Govern espanyol primer amb el seu silenci, desprès amb la seva no assumpció de responsabilitats i finalment fent-se l’ofes, oferint un fals diàleg amb excuses de mal pagador i una Generalitat que sembla segueix aquest joc que marca Madrid sense cap conseqüència política real. Cal veure que aquest escàndol d’espionatge al nivell mundial te grans titulars i on s’exigeixen responsabilitats que aquest Estat predemocràtic anomenat Espanya no pensa assumir.
Un cop passada una setmana de l’afer i amb tots aquests gests per totes les parts, sembla clar que les querelles judicials seguirant el seu curs com no pot ser d’altra manera, però políticament i un cop més deixarem passar una nova oportunitat i la submissió i acceptació seguirà sent la marca de la casa. Si els partits independentistes i el Govern conserves una engruna de dignitat i respecte als seus votants i al país, actuarien com un Estat i posarien les cartes damunt la taula, deixant per morta el frau de la Taula de diàleg, retirant els suports al Govern espanyol, i trencant els pactes amb el socialisme espanyol en totes les institucions siguin municipals, diputació o d’altres sense excepcions i deixant la prioritat d’ocupar cadires al calaix. Per altra banda com a Govern trencar qualsevol relació i col·laboració amb l’Estat i actuar com un actor al mateix nivell, alhora acordar un pacte per totes les institucions sigui al poder o a l’oposició però sense pactes externs.
Es evident que això no passarà, i seguirant sense saber o sense voler saber que trencar vol dir trencar.