ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

TRANSPARÈNCIA REPUBLICANA?

La Democràcia plena espanyola que tant ens volen vendre cada dia i que demostra cada cop que evidentment es molt defectuosa, hauria de ser totalment diferent a la República catalana on la transparència i el servei públic honest hauria de ser la marca d’identitat homologable a les millors democràcies. En la nostra autonòmia actual ja es podria començar a veure aquestes diferències amb l’Estat i no la opacitat per convertir els nostres representants en servei a si mateixos.

Co diu en Tian Riba el tema de les dietes per exemple vergonyosament cobrades de desplaçament amb un cotxe oficial pel seu us, o els funcionaris descoberts que cobraven ja sense estar en actius son fruit de simplement voler aprofitar-se del sistema i de pas de la ciutadania i de poca vocació de servei públic. En definitiva una democràcia defectuosa, i d’això no en te la culpa Espanya.

Democràcia defectuosa

Tian Riba

Laura Borràs va cobrar, fins al gener, 1.414 euros al mes en dietes de desplaçament tot i disposar de cotxe oficial, amb el qual porta 235 viatges. Roger Torrent en va cobrar 2.154 al mes, malgrat tenir també cotxe oficial i fer-lo servir 300 vegades a l’any. Carme Forcadell va cobrar 2.006 euros al mes en dietes de desplaçament, tot i fer exactament el mateix ús del cotxe oficial que els seus successors.

Els grups parlamentaris es van comprometre a reformar el sou dels diputats perquè aquestes dietes ―la quantitat que cobren depèn del lloc on viuen― passin almenys a tributar, perquè ara no paguen IRPF. Una cara molt dura, que encara és més marmòria en el cas dels membres de la Mesa, que tenen un cotxe oficial a la seva disposició. Cosa que em sembla magnífica. Però o una cosa o l’altra.

Ara, Laura Borràs diu que al gener va renunciar a les dietes, perquè veu que els grups no es posen d’acord en la reforma que van prometre. La resta de membres de la Mesa cobren entre 1.414 i 1.839 euros al mes en dietes i han fet servir el cotxe de manera desigual. 103 vegades Alba Vergés (ERC). 39 Aurora Madaula (Junts). 33 Assumpta Escarp (PSC). 8 Ruben Wagensberg (ERC). I 3 Ferran Pedret (PSC). L’únic que no ha fet servir el cotxe oficial és el cupaire Pau Juvillà. Les dades i la informació les va publicar Núria Orriols a l’Ara dilluns passat. Però, esclar, va ser el dia que Félix Bolaños va fer de Mago Pop i ens va explicar que a Pedro Sánchez també l’espien. I no només va tapar unes hores l’espionatge a l’independentisme, també va tapar un escàndol més del Parlament. El grau de cara dura de cadascú ja el jutjaran vostès amb aquestes dades. Però demostren, una vegada més, que el Parlament i la política professional —amb les excepcions evidents— està massa allunyada de la realitat. Ah, i la notícia no és que Borràs hagi renunciat a les dietes. La notícia és que les hagi cobrat durant nou mesos, perquè no cal ser gaire espavilat per veure la contradicció entre que et portin amunt i avall i cobris com si fessis aquest recorregut pel teu compte.

La CUP proposa, amb bon criteri, que els diputats només cobrin pel desplaçament que facin i es justifiqui, com passa a les empreses privades. Això les que ho paguen. Perquè la immensa majoria dels ciutadans que cada matí fan cua a les entrades de Barcelona, més aviat paguen per fer la cua i gastar temps i benzina. Però els senyors i senyores de la Mesa no s’han posat d’acord, així que ha hagut d’aprovar un canvi d’estructura del pressupost de la cambra i s’han passat 815.000 euros d’un capítol a un altre. Del capítol de remuneracions al de béns i serveis. Els senyors i senyores diputats haurien d’acceptar amb gust que les dietes passin a formar part del seu sou i que paguin IRPF. Perdran poder adquisitiu (no pateixin per ells, cobren entre 60.000 i 160.000 euros bruts a l’any), però els impostos aniran al bé comú que diuen defensar. El problema és que això només ho defensa la CUP. Els de Junts, ERC i el PSC voldrien que el Parlament assumeixi l’IRPF perquè els diputats puguin cobrar el mateix. Però, esclar, seria més sou brut i, per tant, més despesa en sous. I no queda bé. Ho volen fer, però que no se’ls pengi el mort. Si creuen que han de cobrar més, que ho defensin. Potser tenen raó. El debat no és aquest. El problema no és aquest. El problema són jubilats del Tribunal de Comptes cobrant triennis, funcionaris del Parlament que cobren sense treballar, parlamentaris que cobren dietes i tenen cotxe oficial i diputats que no volen pagar impostos. La democràcia defectuosa no és patrimoni de ningú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.