TRACTE COLONIAL: LA RECEPTA DE L?ESTAT ESPANYOL
El tracte per Catalunya no varia amb el pas del temps, i aquests dies, tortures estatutàries a banda, en tenim dos bons exemples, amb el retorn que la Generalitat haurà de fer amb 5 anys sobre els diners avançats pel nou sistema de finançament, i que degut a la més baixa recaptació volaran de les buides arques catalanes. Aquests dies en la trobada de ministres de transports europeus es podria posar fil a l’agulla a l’anomena’t Corredor del Mediterrani, un eix Basic per Catalunya, i que sembla no te la validació de l’estat, sense cap explicació lògica que no sigui la xenofòbia pel territori català.
L’espoli fiscal no te aturador, i junt amb la crisi ha deixat gairebé sense recursos la mamella catalana, què ha estat la primera en aplicar mesures de reduccions de sous, i que per primer cop ha endarrerit pagaments a la xarxa sanitària catalana. Per acabar-ho d’adobar el Consell General de Política financera, sembla acordarà que la Generalitat haurà de retornar 6 mil milions d’euros els propers cinc anys, que corresponen a avançaments de la recaptació d’impostos de 2008 i 2009, diners avançats pel nou sistema de finançament, i que degut a la baixa en concepte de recaptació, suposaran 100 milions d’euros mensuals a abonar els propers 60 mesos, què es sumaran als 1800 milions de l’espoli fiscal mensuals.
La presidència espanyola de la UE ha organitzat una trobada dels ministres de transports aquests dies, per debatre els eixos ferroviaris prioritaris, què conseqüentment rebran finançament europeu, i això en temps de crisi es decisiu. El govern espanyol ha demanat incloure l’eix central dels Pirineus, per Aragó, i el corredor Mediterrani català. La decisió serà un o l’altra, i amb la reunió a Saragossa, ja indica per on van els trets. La primera opció es totalment irracional, i caldria construir un túnel de 40 quilometres d’un gran cost monetari i logístic, i a més allunyat dels ports de Barcelona i València, on es concentra l’activitat econòmica. De totes maneres l’estat tal com ha fet amb la xarxa radial del TGV es capaç d’apostar per l’opció aragonesa per potenciar Madrid i Castella en general, i de retruc perjudicar greument l’economia catalana.
Es totalment descarat, i sense precedents aquesta sagnia asfixiant que l’estat te reservada a Catalunya, per si no hagués prou amb els 22 mil milions d’espoli fiscal anuals que han buidat del tot les arques catalanes, ara l’avançament d’aquell meravellós nou sistema de finançament, què a la practica es una actualització de l’espoli que patim any rere any, i que haurem de retornar amb 60 còmodes terminis degut a la crisi, que com sempre no afecta al territori català, què segueix sent exprimit al màxim sense compassió, degut a la dependència injustificable econòmicament, i que alguns, molt pocs, encara reclamen ser un estat per federar-se amb el lladre un altre cop, un pensament que s’escapa de qualsevol lògica racional.
Pel que fa al corredor mediterrani, es un eix que qualsevol estat avalaria amb els ulls tancats, ja que es la connexió dels ports de València i Barcelona amb el transport de les seves mercaderies cap a França, amb una zona calenta econòmicament i de gran futur, però clar estem parlant de l’estat espanyol i d’afavorir uns territoris considerats enemics per Castella, i prefereixen crear confusió amb una proposta totalment irracional, i d’un cost molt superior com ja han fet amb les línees de TGV, amb uns resultats econòmics desastrosos, ja que segueixen el criteri de no fer res que afavoreixi el creixement de Catalunya, encara que ho mani la lògica més elemental, es senzillament inadmissible.
En definitiva, son dos exemples per veure que l’enemic el tenim a casa, i no te cap intenció de canviar. El nostre creixement i estat del benestar estan en joc, i cal reaccionar amb rapidesa per tallar els lligams que ens oprimeixen.