TOT PER UN REFERÈNDUM
Ahir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va començar una batalla que pot ser fonamental pel nostre futur com a país. En aquest cas un terreny neutral i uns jutges exercint del que esperem i no aquesta adulteració anomenada Justícia espanyola.
En Boye per part de la defensa dels exiliats va dir “Ja n’hi ha prou d’aquesta persecució per haver convocat un referèndum”. Això en un judici sobre les questions prejudicials plantejades per Llarena arran de la negativa de Bèlgica a executar l’euroordre contra Lluis Puig. Ho considera desproporcionat i recorda que el mateix codi penal espanyol l’any 2005 ja no considerava delicte la convocatòria de referèndums no acordats, per tant s’han vulnerat tota mena de drets fonamentals sense tenir cap garantia d’un judici just i per tant això ha d’acabar aquí. Apart ha denunciat que les euroordres han estat i retirat a conveniència política, alhora ha defensat que els nostres exiliats representen la minoria nacional catalana que hi ha a l’Estat espanyol.
Cal dir que Boye un cop més ha resumit perfectament la situació amb la denúncia per la persecució per haver convocat un referèndum, i aquesta es la clau. Aquest fins hi tot no era delicte a l’Estat, i si Europa com ens volen vendre i de fet veiem en altres Estats es un espai de valors i democràcia, tot molt en dubte, no hi pot haver cas. No podem estar discutint en el primer món en el segle on ens trobem que una ciutadania majoritariament en un territori expressi una demanda i aquesta sigui resposta pels seus representants amb el dret a decidir per part de la mateixa. Si això es delicte, senzillament parlem de règims dictatorials i de feixisme directament. Estem parlant dels drets d’una societat, el que hauria de ser la base de qualsevol democràcia, independentment dels sentiments nacionals. La persecució de la Justícia espanyola es profundament antidemocràtica, com ja vam veure amb el judici als presos polítics i a la repressió constant que patim. De fet els diferents episodis viscuts els darrers 5 anys a Alemanya, a Itàlia o a Bèlgica posem el cas han demostrat que el cas es profundament injust.
Evidentment les pressions i la política fan que res estigui decidit, però si la sentència es la que esperem, posteriorment la Unió Europea hauria de castigar a un dels seus socis, que s’ha comportat com una Dictadura bananera sense cap respecte als drets dels seus ciutadans. Això hauria de ser un pas per no acabar de perdre la poca credibilitat de la Unió.
Tot per un referèndum.