TAMPOC PASSA RES
La piulada de l’escriptor Javier Cercas “Esta crisis es terrible, pero me afecto más el otoño del 2017”, amb l’aprovació de la mateixa de Miquel Iceta demostra com de dormida esta la societat.
Una frase esgarrifosa i que demostra com de miserable pot arribar ser la raça humana. Un nul interes per la vida i la mort de les persones i un primer lloc com a preocupació del fanatisme per una bandera o un territori per damunt de tot.
Tanmateix crec que en un Estat normal, dir aquesta frase portaria conseqüències. Per l’escriptor de la seva Editorial demanant una disculpa pública o motiu suficient per rescindir el contracte, no es pot mantenir en nomina un autèntic nazi com aquest que li preocupa més l’acte de la societat lliure volent decidir pacíficament el seu futur amb la força del vot que la mort de milers i milers de persones en una pandèmia terrible. Totalment inacceptable i digne d’un monstre sense ètica ni humanitat com aquest. El mateix aplicarem a aquest vividor de la política, en Miquel Iceta tot un referent del nacionalisme cavernícola per damunt de la propia vida de les persones, un suport que no es nou en aquest líder ultra i que si el seu partit no fos una simple eina del Règim del 78 ja suposaria la baixa immediata, inhabilitat per representar a ningú.
Encara més trist la reacció de la societat, que no passarà de quatre escarafalls a les xarxes i algun article escrit a les mateixes, en total quatre dies i l’oblit serà el triomfador com si tal cosa, es a dir una democràcia de fireta per una societat de fireta.
De fet hem vist més repercussió per la pregunta a FAQS al President Torra en forma de comparar la Generalitat en una Gestoria que amb la notícia anterior. Aquesta pel to emprat per la presentadora segurament no va ser del més encertada, però la veritat es la que es per molt que els nostres partits la vulguin dissimular. La Generalitat sempre ha estat un Gestoria i els últims anys amb el Procés i ara la Pandèmia ha quedat clarissim i el poder assenyalat com inexistent, per tant no cal cap escàndol per una veritat com aquesta que entre tots hem ajudat a ser una realitat.
En definitiva una societat adormida o ensinistrada que accepta amb naturalitat qualsevol cosa i fa el joc amb un sistema que viu molt còmode.