SUSPENS ALS DRETS HUMANS
Ahir Espanya es va sotmetre a la revisió del Consell de Drets Humans de l’Onu, i el resultat va ser un suspens eixordador.
Efectivament, cal dir que el 2010 nomes van ser 55 Estats que van denunciar deficiències a l’Estat espanyol, el 2015 la xifra va pujar a 88 i ahir van ser 117 els que van posar damunt la taula alteracions i nul respecte als drets humans. Crec que son xifres que haurien de fer reflexionar a més d’un, però no ho faran, ja que la propaganda del règim i la nul•la voluntat de canvi faran que no hi hagi cap rubor aparent.
Es van mostrar la preocupació per la limitació dels drets de llibertat d’expressió i manifestació, amb la petició de resoldre per la via negociada el conflicte amb Catalunya i no per un codi penal que es va demanar ser revisat urgentment i adaptat a la Unió Europea. La violència policial el dia 1 d’octubre, la situació dels presos polítics i especialment la pervivència del franquisme en l’estructura espanyola com un càncer incompatible amb qualsevol democràcia. Això seria un petit resum del que es va dir en aquest examen que evidentment es un suspens.
Res que no sabem, però que també veiem per sorpresa com des de fora es veu clarament com l’aparell de propaganda espanyol per tot arreu i aquell “Espanya es una democràcia consolidada” que comencen molts discursos a l’estranger d’autoritats espanyoles no ha arrelat i la realitat ha superat la ficció.
De fet, tots veiem com el retrocés de llibertats individuals i col•lectives es un fet, i fins hi tot aquelles protegides per la Constitució que també son vulnerades sistemàticament, així com la gestió del repte democràtic català, aplacat amb la força de la violència i la visió de la nul•la separació de poders amb una justícia injusta i retrograda amb judicis farsa per condemnar amb esperit de venjança per delictes imaginaris i que no tenen cabuda com hem vist amb les euroordres a la Unió Europea.
El dit ha furgat a la llaga, amb el franquisme que no es cura traslladant al Dictador, sinó amb un canvi real de les estructures i mentalitat d’un Estat on el franquisme segueix viu i ben viu sense ganes de marxar.
Per últim, una petició lògica, com es la negociació política per resoldre el dret de l’autodeterminació català que ells seguiran negant sense fre aplicant aquesta democràcia de fireta que ja es a la vista dels ulls del món per molt de fum que es vulgui vendre.
Un suspens als drets humans.