ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SUMES DE PERDEDORS I EUROPA FEDERAL

Sense categoria

Curiosa la proposta de l’Alcalde de Sabadell Manuel Bustos (PSOE-C), que voldria escollir de forma directa les alcaldies per evitar una suma de perdedors, que impedeixin governar al candidat més votat, no sembla que els seus companys de partit els hagi importat gaire això en el Parlament, i sobretot en els últims 7 anys. Per altra banda el president Mas, reclama més Europa federal i menys poder als estats centrals, per enfortir tot el territori per vertebrar-lo, i alhora demana i denuncia el dèficit de coneixement de la llengua catalana en les institucions europees, segurament tot bones intencions, però que com a simple regió d’un estat membre son simples paraules al aire.

L’alcalde de Sabadell vol una modificació de la llei electoral, perquè el candidat que obtingui mes vots en un municipi  pugui governar, ja que la ciutadania no entén aquestes coalicions que acaben sumant per accedir a l’alcaldia, ha aprofitat com a president de la Federació de municipis, que no acceptaran cap nova competència que no vingui acompanyada dels recursos corresponents. Bustos es proposa obtenir una majoria absoluta per governar amb comoditat, i proposa establir l’elecció directa  en primera o segona volta com es fa altres estats, pel que fa als recursos, compara el deute de l’Estat amb la Generalitat, amb el d’aquesta  amb els ens locals, les reaccions de la resta de formacions ha estat diversa, des de pur electoralisme a analitzar la proposta. Per la seva banda el President, en el 20é. Aniversari de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, ha defensat el model de més Catalunya i més Europa, atorgant més pes a un poder federal europeu, i menys als estat per caminar cap una Europa més vertebrada, on uns defensin el territori europeu davant el món, i poders regionals o nacionals que estiguin més a prop de la gent pels serveis bàsics. Alhora ha reclamat més reconeixement per les nacions, i les cultures, amb el tema de la llengua en primer pla.

La proposta de l’alcalde de Sabadell, deixant de banda la oportunitat, sembla una burla a la ciutadania, ja que precisament i legalment, aquesta suma de perdedors que denuncia ha fet dos tripartits que han governat 7 anys a la Generalitat amb el PSOE-C al capdavant, i no sembla que els importes gaire, per tant demanar ara això, dona molt que pensar, caldria recordar que per culpa dels interessos de tots els partits no tenim llei electoral, i fa 30 anys que fem bullir l’olla amb el tema, i donat que pels partits el seu criteri no es basa en la millora de la democràcia, sinó amb els interessos, pèrdues o beneficis de cada partit, que lògicament no son coincidents, ens trobem vergonyosament que el més calent es a l’aigüera, jo particularment, i com ja fan altres estats, en els municipis no veuria malament una segona volta amb els dos candidats més votats per escollir directament l’alcalde, però amb un sistema democràtic tant viciat com el nostre, i on la transparència, i el poder de decisió de la ciutadania es el menys important ho veig difícil, nomes li recordaria les paraules d’en Montilla sobre la consulta ciutadana, amb la seva oposició per no dividir la ciutadania, per coherència, suposo que amb aquest mètode per alcalde hauria de dir el mateix, de totes maneres i respecte els recursos amb les competències, caldria recordar algunes que el govern encapçalat pel grup socialista a la Generalitat, ha acceptat sense els recursos necessaris, com per exemple la competència fantasma de Rodalies, potser cal ser més curos al fer segons quins tipus de propostes, amb la motxilla de records amargs molt carregada. Pel que fa al President, potser caldria recordar-li que aquests desitjos estan molt be, però un cop més si no ets un estat no ets ningú a Europa, i això no canviarà, si vol més Catalunya dins Europa, cal ser un estat, i automàticament la nostra llengua serà oficial, i podrem decidir en primera persona com vertebrem aquesta Unió per arribar al ideal de que ens parla, mentrestant es simplement fer volar coloms, ja que no tenim veu ni vot en el context europeu.

 

 

 

 

 

  1. Té gràcia que un socialista parli de “suma de perdedors” després d’exercir el poder durant 7 anys gràcies a una coalició.

    Sempre m’he oposat – en contra dels meus propis companys de partit – a la teoria que el candidat amb més votas hagi de governar forçosament, i això per dos motius, un de teòric i un de pràctic.

    Des d’un punt de vsita teòric: si hi ha dos partits prou afins com per formar una coalició i pel motiu que sigui no han considerat oportú fer l’aliança abans de les eleccions, per què no fer-la després. Per no ficar-me a casa dels altres: quin mal hi hauria que CDC i UDC es presentessin per separat i després pactessin?

    Hi ha un esforç continuat per part dels partidaris de la política-espectacle: opinadors, periodistes i maquinàries dels partits que ens volen fer creure que elegim president de la Generalitat o Alcalde del nostre poble. No: escollim regidors en un cas i diputats en un altre. La llei és la que és, i poc abans o poc després de les eleccions no és el moment de discutir-ne el canvi.

    Hi ha, he dit, un argument de tipus pràctic, que veurem molt clar si observem el que passa aquests dies als Estats Units. En aquell país sí que s’elegieix directament el President, i per altra banda s’elegeix per separat la Cambra dels Diputats i el Senat. I què passa: doncs que el presdient és demòcrata i les cambres tenen majoria republicana.

    La qual cosa, traslladada, porta a la pregunta següent: senyor Bustos, que en traureu de ser elegit alcalde en minoria, si no teniu la majoria que us permeti governar sense obstacles. Sempre tindreu menys obstacles si el pacte el feu un cop mesurades les forces de cadascú.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.