SPANAIR, UNA OPORTUNITAT PER CATALUNYA
L’adquisició per part d’un consorci d’empreses i inversors catalans de la segona línia aèria de l’Estat, fins ara en mans de SAS, i ara amb un 80 % en mans catalanes suposa un pas important pel desenvolupament de l’aeroport del Prat, a pesar de l’obstinació de l’Estat en frenar la seva crescuda en benefici de Madrid.
Ni una llei orgànica anomenada Estatut, i hores d’ara tothom te clar que l’Estat la considera poc mes què paper mullat, ni la manifestació multitudinària per reclamar unes infraestructures com a mínim igual que la resta de comunitats, o l’acte de l’empresariat català demanant la gestió del Prat no han estat suficients perquè l’Estat continuí sense definir el tema.
Amb unes inversions milionàries a Barajas, amb una comparació que fa riure amb Barcelona, uns convenis denunciats recentment pel Cercle d’Estudis Sobiranistes absolutament vergonyosos amb altres Estats, i on s’especifica que la ruta nomes podrà passar per Madrid en exclusiva, la gestió centralitzada d’AENA que junt amb Romania mante aquest sistema totalment caducat, i la adjudicació de la nova terminal barcelonina precisament a les companyies que no pretenen fer vols intercontinentals directes des de la capital catalana, amb predomini de les low cost, i amb Iberia que trasllada els seus vols a Madrid, i on al Prat a mode d’engany patètic s’anuncien vols transoceànics directes què realment acaben o comencen a Madrid, tot per dissimular aquesta dèria espanyola d’impedir que Catalunya s’obri al món i pugui rivalitzar amb Madrid, assolint moltes oportunitats econòmiques que ara se’ns escapen.
La nova direcció doncs pretén convertir Barcelona en la seva plataforma de creixement, on ara click air i vueling que properament es fusionaran son els principals actors de l’aeroport català, però com companyies de baix cost tenen les seves limitacions, en canvi Spanair què forma parta de la mes gran aliança aèria del mon esta en condicions de convertir en un hub intercontinental, amb la multitud de portes que això dona en aquest món globalitzat.
De totes maneres faltarà un gestor que vulgui un hub intercontinental, aquest es el gran escull, ja què de moment l’Estat evidentment no ho vol, i com sempre va en contra dels nostres interessos, amb la seva companyia Iberia que amb la creació de la seva línia de baix cost ha anat abandonant el Prat nomes deixant el seu pont aeri, i l’ha substituït pel low cost què evidentment no farà progressar l’aeroport
Així doncs un pas més en l’intent de trobar una sortida a l’exterior pel desenvolupament que ens nega l’Estat, en el seu intent de convertir Catalunya en una regió mes totalment depenent del que es cou a la capital de l’Estat, i les engrunes que reparteix. Una noticia la d’aquesta iniciativa què no haurà estat rebuda gens be al govern espanyol, i què intentarà frustrar les nostres expectatives com be fent en els últims 300 anys, convertint-se en el principal escull a superar, i el principal enemic a batre en forma de fugida cap a l’Estat Propi, què el món ens espera sense ningú que constantment ens posi pals a les rodes.