ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SONDEJOS I ENQUESTES A LA CARTA

Sense categoria

La precampanya electoral segueix a tot ritme, i un dels elements claus son les enquestes, moltes vegades fetes al gust del consumidor o de qui en definitiva les ha pagades. Aquests dies han coincidit la feta pel Periodico, i també una encarregada per Solidaritat, les dues tenen coses en comú, però també ofereixen dades contradictòries que mereixen un comentari per situar les coses en el seu lloc.

El Periodico pronostica una victòria clara de CIU entre 63 i 65 diputats, o sigui fregant la majoria absoluta, i una baixa dels socialiste,s que obtindrien el resultat més baix de la seva historia amb 30 o 31, el PP tornaria al tercer lloc amb 14 o 15, i Esquerra amb una clara davallada es situaria entre 12 i 13, Ciutadans i la seva xenofòbia catalana compulsiva es mantindria, i Solidaritat podria obtenir 2 diputats. En Mas es el líder mes ben valorat, i es beneficiaria d’una abstenció que podria superar el 50%, cosa que indica el grau de desafecció. Curiosament la nota de CIU a l’oposició es un suspens, encara que més bona que el tripartit. Reagrupament segons la enquesta es quedaria fora, igual que UPyD i la Nebrera. La fidelitat de CIU i els seus votants es superior als altres partits, per contra Iniciativa tant sols un 30%. Zapatero també suspèn a Catalunya, i arrossega als socialistes catalans. Per altra banda l’enquesta de Solidaritat, CIU guanya amb 56 a 59 escons, PSOE-C 30 a 32 escons, PP pujaria a la tercera posició, i la davallada d’Esquerra quedaria entre 9 i 12 diputats. La novetat es l’entrada de Solidaritat amb 6 a 9 diputats, i amb els 14 d’Iniciativa i els 4 de Ciudadanos, també deixarien fora Reagrupament.

 

En primer lloc voldria destacar la diferència entre 6 o 7 diputats a CIU, que per un costat l’acosten a la majoria absoluta, cosa que personalment crec que seria negatiu pel país, i un altre el deixen més allunyat, i fan baixar les seves previsions, cosa que hauria de ser més normal, ja que quan la proposta estrella es una mentida com el concert econòmic, i la ambigüitat nacional amb les seves contradiccions a l’ordre del dia, la confiança te que baixar. Pel que fa al socialisme arribarà als mínims, i crec que es una dada que pot ser fiable, i que com més duri la campanya, pitjor pels seus resultats, s’han tret la careta del tot, son simplement PSOE, i el seu interès per Catalunya es pura anècdota, amb un president que menysprea una part de la població sistemàticament,com es la opció independentista, serà una bona notícia per Catalunya. El PP sembla manté les seves opcions, i al ser clara alternativa guanyadora al govern espanyol, els seus votants que molts segurament utilitzen aquest referent, el mantindran junt al PSOE-C com el nacionalisme espanyolista del Parlament. Esquerra sap que patirà una davallada, i ara es dedica a plagiar aquell si tu no hi vas ells tornen, per intentar captar els vots de les altres opcions independentistes, quan fa quatre dies es felicitava d’haver obert el ventall.  Saben perfectament que la seva credibilitat esta sota mínims, i la seva fugida ideològica en benefici del poder pel poder no els pot portar res de bo.  Iniciativa tampoc pot sortir airosa dels dos tripartits, i crec que baixarà en els seus resultats com reflecteixen les enquestes. El 4 diputats de Ciudadanos de la segona enquesta costen de creure, desprès d’acabar la legislatura amb els seus 3 diputats, un per cada costat, i amb un sol discurs contra el català i qualsevol benefici pels nostres interessos.

Arribem a les dos noves alternatives. Costa de creure que Reagrupament amb l’estructura, i el treball seriós i rigorós no aconsegueixi cap diputat, però encara més, que la opció apareguda fa quatre dies amb en Laporta al capdavant, s’atorgui 8 diputats, quan s’ha comprovat que les enquestes fetes per aquesta formació l’opció de Reagrupament no la contemplaven, i per tant es un nou engany d’aquesta formació, i de la veritable formació que els fa por amb el seu discurs independentista i sobretot de regeneració democràtica.

 

En definitiva, durant aquests gairebé dos mesos en sortiran moltes més per intentar moltes d’elles influir amb l’electorat, però la vertadera serà el 28 de novembre, i aquí aquest vora el 50% de gent que segons les enquestes votarien si en un referèndum d’independència tenen una responsabilitat, igual que aquest 50% que es diu d’abstenció, que pensin que nomes depèn d’ells de canviar les coses, i això no s’aconsegueix amagant el cap sota l’ala, o votant formacions que no volen canviar res, apart de les cares.

 

  1. El problema dels abstencionistes és que no confien en el vot per canviar les coses. De ben segur que les voldrien canviar però no confien en la política. El descrèdit de les formacions polítiques tradicionals és gran, la seva llunyania de la ciutadania, notable, la seva implicació en casos de corrupció, deplorable… Així és difícil mobilitzar.

    Les noves formacions com la d’en Laporta es fonamenten en personalismes i enfocament mediàtic i penso que no contribueixen a dotar la polñitica del rigor suficient.

    El panorama és difícil. Molt vot independentista d’aquest gairebé 50% que votaria Sí (em sembla, per altra banda, una dada massa alta) aterrarà en CiU per falta d’altres alternatives més sòlides. I no és bo.

  2. a mi no em soprenene els 4 diputats de ciudadanos, no s’ha d’oblidar que Catalunya va ser invadida pels xarnegos-espanyols incults d’andalusia, extremadura, murcia, castella, etc,
    molt d’ells són ignorants, espanyols fins al moll de l’os, anticatalans, incults,etc,  i ciudadanos ja els va be

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.