ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest lema davant la humiliació de l’estatut d’anar per casa que defensen els partits del Parlament Català, crec seria el primer pas per passar d’una manifestació segons tots els mitjans oficials en defensa de l’Estatut, a una que aporta l’única solució que hores d’ara te Catalunya si vol seguir endavant, el demes es pura demagògia dels Montilla, Mas, Puigcercos i companyia, per intentar frenar l’independentisme desacomplexat, i fer creure que encara es possible recuperar tot el que s’ha perdut aquestes ultimes setmanes, que ha estat el de la mort definitiva de l’Estatut, i el de la virulència extrema que pot arribar l’estat espanyol amb tots nosaltres.

Desprès de conèixer una nova retallada de la sentència al text, precisament avui, i amb una prova més que no els fa cap por de moment la reacció de la gent, i molt menys de la classe política catalana ha presentat tota la sentència, prop de mil fulls en aquest nou decret de Nova Planta, que per si havia algun dubte demostra qui mana, i quin paper tenim reservat dins l’estat, algunes de les perles que avui hem sabut atempten directament contra la nostra consciència, i la dignitat com a poble sotmès als designis d’un tercer que no ens vol res de bo:

La vegueria tants sols pot ser una nova denominació provincial, i en cap cas pot modificar cap límit territorial, les diputacions no desapareixen, i futures vegueries com la de l’Ebre, la Central o la del Penedès ja son impossibles.

El deure de conèixer el català i el castellà es diferent, ja que en el primer cas no es jurídicament exigible, deixar de ser preferent a les administracions, i mitjans de comunicació. Pel que fa a la llengua pròpia  ens diu que no pot perjudicar al castellà,  i no es podrà obligar per exemple a l’etiquetatge en català.

El català no podrà ser única llengua vehicular a les escoles, i el castellà també ho podrà ser, una clara bomba per la tant lloada immersió lingüística.

El terme nació en el preàmbul no te cap valor jurídic, i ens diu que la única nació es l’espanyola, i a més indissoluble, i no es pot utilitzar el terme nacional. Els drets històrics i símbols son vàlids si s’entenen com a nacionalitat, i mai podran deslligar-se de la constitució.

La falsa bilateralitat queda anul·lada, i queda clar que l’estat sempre estarà per sobre de les comunitats autònomes.

La capacitat de convocar referèndums i la seva aprovació, son exclusivament de l’estat, o sigui prou de perdre el temps amb IP, ILP o altres coses que seran impossibles.

Les inversions promeses durant set anys queden en un no res, i el sistema financer queda fet miques, ja que el famós anivellament el marca l’estat, així com la solidaritat autonòmica, alhora que deixa sense efecte les diferents tipologies de competències actuals.

Aquest es el projecte, entre moltes altres coses que ens condueixen directament abans del 1979, però amb la certesa que això es el final, i no hi ha cap poder real per recuperar res de tot això, per molt que aquests politics catalans vulguin vendre’ns una nova moto. Per tant la solució es molt clara, i crec que demà, tot hi que  per la porta del darrere, es visualitzarà clarament en contraposició a aquesta ceguesa institucional, què l’únic que ha fet es col·laborar amb el botxí per fer complir la sentència.

Desprès del 10 arribarà l’11, i per molt d’enrenou que s’hagi produït, el temps tot ho esborra, i poques coses realment canviaran, nomes hi ha una cosa que podria donar el cop definitiu a la situació, i son 68 diputats al Parlament, amb la missió ben clara de la declaració unilateral d’independència, no s’hi val demà portar una estelada, i alhora d’exercir el vot donar-lo a un partit autonomista, prou de misèries, i vertaderament anem per feina, la proposta hi serà, i les urnes també, aquesta serà la vertader manifestació, no de cara a la galeria, sinó amb efectes pràctics.

.