SOM UNA NACIÓ
La reacció de CDC davant el teatre d’Unió ha estat contundent, i tot fa veure que ara va de debó. No podem perdre més temps. La Teresa Forcades també ens diu que vol independència però sense una part, no anem bé per aquest camí, es com dir que no hi arribarem mai, tampoc podem perdre el temps. Ara cal claredat, i ser conscients que tots els independentistes de l’esquerra a la dreta som la mateixa nació, i com a tal tenim que arribar a la plena sobirania. Tots som necessàris i tenim el mateix objectiu. És una formula molt fàcil, i no ens perdonariem mai que per alguns hooligans de les ideològies amb ves a saber quins interessos no arribessim a bon port.
Independència sí, però amb tu no
Marta Rojals
Aquest cap de setmana, els ‘jonquindepes’ vam seguir al minut la consulta interna d’Unió, encara que fos per queixar-nos de l’atenció desproporcionada a un partit d’uns pocs milers d’afiliats. Però és que tot Unió és una desproporció, tant pel nombre de càrrecs per metre quadrat com pel poder que acumulen. La mateixa imatge de Duran patint de valent a la suite del Palace, la recordeu? –les estovalles blanques, la xemeneia, els entapissats, La Vanguardia–, ja era desproporció pura: un partit que no és conscient de l’excés, que l’exhibeix sense pudor, que el ven com una cosa ‘digna d’admirar’, que dirien a l’APM, n’és la metàfora: la dels ‘uns pocs’ que viuen com reis al costat dels ‘uns molts’ que les passen magres. La història del món, no la descobrirem ara.
Per aquest motiu alguns jonquis del procés hem trobat tan interessant això que passava a Unió. Perquè, malgrat que són pocs, són uns pocs que caram. Tantes enquestes ens hem empassat amb universos de vuit-centes, de mil persones barrejades, per què hauríem de fer fàstics a un sondatge específic dins d’un sector concret? Mentre esperem el mateix grau de definició en els ecosocialistes, ves si no és apassionant saber cap a on carreguen els més conservadors de tot l’espectre putaramonetista. Justament els resultats d’Unió tenien interès per aquest detall: per què haurien de voler ficar-se en embolics d’independències, Maria Antònia, uns bon cristians que figura que tenen la vida resolta? El missatge per al catalanet cagat, el que es pensa que la independència molt bé com a teoria, però mentrestant qui hi ha a la botiga, és importantíssim: senyores, sabeu que ningú no ho ha intentat amb més ganes que nosaltres, però els resultats no acompanyen: Espanya és un mal negoci, està confirmat. Fora pors, estripem el contracte, toca fer el pas.
Això, pel que fa a la dreta. Agafem ara el coet supersònic i fem uns quants milers de quilòmetres fins a l’esquerra i més enllà. Hi trobem, per una banda, la declaració de Forcades que ‘La independència s’ha de fer sense CiU’ i, per una altra, l’advertiment d’Arrufat que ‘Hi ha partits que volen fer bandera del “Muerte a Mas”‘. Amb això vull il•lustrar que els ‘indepes’, abans que res, ens dividim en dos grans grups: els qui ens importa un rave què vota l’altre ‘indepe’ i els qui no. La senyora Forcades sembla que és dels segons, i el senyor Arrufat, dels primers. És a dir, que Forcades seria dels qui no volen la independència amb vots convergents, i Arrufat és dels qui la volen assolir amb tots els vots, perquè, i aquí m’aventuro, deu haver fet números i pensat que d’aquí que ens haguem deslliurat dels ‘indepes’ de dretes –elitistes capitalistes neoliberals privatitzadors de mè–, se’ns pot fer el 2714.
Davant d’això, tenim tres opcions: 1) esperar-nos que tots els ‘indepes’ es facin d’esquerres, 2) esperar-nos que tots els d’esquerres es facin ‘indepes’, o 3) arreplegar tots els vots ‘indepes’ i córrer a fer la independència d’un coi de vegada si us plau per favor. Els ‘anticonvers’ i/o ‘Mas-haters’ tenen un problema i no és el tres per cent. És que el seu odi per una part és més gran que el desig de llibertat per al tot. I dic odi perquè no sé endevinar quin altre sentiment és prou fort per a tombar fins el propi desig de ser lliure.
Pensar que la independència és possible sense la gent de dretes és com pensar que la independència és possible sense la gent rossa o la que no s’ha vacunat. Com a idea, la democràcia selectiva, o la discriminació per ideologia, no és gaire pràctica per a començar un estat. A l’altre costat de la ratlla, quan siguem independents, hi serem els mateixos que som ara. Aleshores, essent un tot, qui vulgui fer campanya contra una part tindrà tota l’eternitat.