SOLBES BUSCA ALIATS
Comença una roda de contactes amb tots els partits politics del ministre Solbes, per trobar valedors pels propers Pressupostos de l’Estat.
Crec que el PSOE sap que no es pot permetre prorrogar els pressupostos de l’any passat, ja que la crisi es molt mes greu de la que ens indiquen, i els auguris no son favorables, per tant seria difícilment assumible uns comptes basats encara en temps de bonança econòmica.
Primer van fer el gallet fent veure que era un tema secundari, posteriorment han pressionat i han comprovat que els 25 diputats del PSC evidentment segueixen posant davant el partit que els interessos catalans, i per tant mai votaran en contra de Zapatero, posteriorment han vist com CIU, ERC i ICV segueixen vinculant aquests comptes al finançament, i comencen a bellugar-se per trobar els vots necessaris que podrien venir del PNB i dels gallecs com es remoreja insistentment, cosa que donaria per acabada qualsevol mesura de coacció catalana per forçar una negociació, i deixaria totalment lligat el finançament amb quatre retocs que mantindrien l’espoli financer en benefici d’altres pobles de l’Estat, i que intentarien vendre com una victòria que hores d’ara costa de creure que algú s’empassés.
Les tàctiques de l’Estat son múltiples, i els porucs partits catalans no semblen capaços de plantar cara amb dignitat com no han fet fins ara, per tant el problema pel PSOE sembla en vies de solució.
Tanmateix, costa d’entendre un possible suport basc a canvi d’algunes competències que els servirien de campanya electoral, que en el fons sembla ser la principal preocupació del partit basc, que veu perillar la seva majoria, però no resulta coherent amb el cop de porta a la consulta basca que hauria de provocar un total rebuig a qualsevol proposta espanyola, i que cas de confirmar-se seria un desencís per la dignitat mostrada pel Lehendakari Ibarretxe.
Els catalans no podem esperar l’ajuda de ningú, ja que tothom en el fons mira pels seus interessos, menys nosaltres i la nostra solidaritat infinita, rebutjant en el seu dia el concert econòmic, i pactant tota mena de retallades humiliants sense ajuda de ningú.
Ara no podrem donar la culpa a cap partit, ja que el mal ens l’hem fet nosaltres a base d’acceptacions humiliants venudes a preu d’or, com passarà amb el finançament.
Nomes la sentencia restrictiva del Tribunal sobre l’Estatut posarà l’ultima oportunitat per rectificar, i enfilar el rumb de l’estat propi sense mes negociacions sense sentit, i obres teatrals de caràcter baix que han provocat una desafecció que anirà en augment, cas de no haver-hi reacció.
La ultima iniciativa es de alcaldes i regidors catalans que volen fer una consulta per l’autodeterminació a nivell de cada municipi, i així burlar l’estat inquisidor actual, esperem que això no s’aturi fins l’objectiu final que es acabar amb aquesta farsa.