ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SOBREN PAPERERES

Aquest article crec que defineix perfectament quines son les prioritats ara i les que no ho son. Tothom hauria de prendre nota, especialment aquells que es creuen en la potestat d’enviar gent a les papereres de la historia.

Massa papereres, si es vol fer Història
per Nerea Rodríguez
Potser ha arribat l’hora de deixar-se de punyetes. Ho ha de fer tothom, però també la CUP ha de demostrar que ara no és el moment de posar pals a les rodes i sí d’abandonar els debats inútils. Les darreres declaracions de la diputada cupaire Anna Gabriel -on demanava un Govern després de l’1-O sense l’actual conseller Santi Vila- estan totalment fora de lloc. Per molts motius. El primer, perquè és competència del president de la Generalitat -escollit pel Parlament- la formació de l’Executiu que ell mateix ha d’encapçalar.

Però de motius n’hi ha molts més. Ni ara és el moment de posar-se a discutir aquest tipus de coses -queda un mes i mig pel referèndum!-, ni la CUP pot estar constantment apujant l’aposta d’aquesta manera. És del tot respectable políticament que a Anna Gabriel no li agradi que el conseller Vila hagi defensat que el Govern es personi en la causa contra Arran als jutjats per les accions en contra del turisme. Però d’aquí a demanar que no hi sigui en un govern post U d’Octubre… I encara més fluix és l’argument de “no necessitem un conseller com ell, que és molt bo per un país de rics però que no ho és per un país de gent pobra”.

La CUP i Anna Gabriel han relliscat. No només no s’han conformat amb enviar “a la paperera de la història” el president que va desoir l’Estat i va tirar endavant la consulta del 9-N, tot i les conseqüències -que ara paga-, sinó que dos anys després continuen menyspreant-lo. I clar exemple n’és el cartell de la campanya del Sí que va presentar la setmana passada l’esquerra anticapitalista, on posaven al mateix nivell Artur Mas que Mariano Rajoy -de debò pensen això els cupaires?

Un partit independentista com la CUP no hauria de jugar aquest paper en l’actual moment històric. Tal i com han repetit els propis cupaires en centenars d’ocasions, ara toca empènyer, pressionar, facilitar i assegurar el referèndum de l’1 d’octubre, i lluitar pel Sí. Un cop guanyat o perdut, ja sortiran a la llum totes les discrepàncies ideològiques i serà el temps de la política, en minúscula. Mentrestant, la CUP posa massa papereres, si el que es vol és fer Història.

  1. La Cup té una visió deficient i simplista de les realitats complexes. Això fa que la seva escala de valors -i la de prioritats, siguin fluctuants, indecises i algunes vegades contradictòries i té la conseqüència desfavorable per a ells que no inspiren cap confiança als que no en som adictes, quan es tracta de decisions a llarg plaç, teòricament rígides i inamovibles. Compleixen correctament la seva missió de mosca collonera, però els manca consistència, agilitat mental i finesa dialèctica per a prendre decissions coherents amb cada situació, sense fanatisme doctrinal ni tanta rigidesa i dependència tàctica. Això fa que no acompleixin uns mínims imprescindibles per aportar a una societat cada vegada més complexa i variada una participació més dialogant i enriquidora.

    1. Com be dius en el llarg plaç son consistents i segurament necessàris, però amb distàncies curtes i decisions adaptades a a cada moment es perden.
      Salutacions
      Albert

Respon a Arístides Solers Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.