ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SISTEMA CORRUPTE ES I GUAL A POCA DEMOCRÀCIA

Sense categoria

L’aposta per l’estat d’alarma, i el control militar per part del govern de Zapatero a l’Estat espanyol, per solucionar el conflicte dels controladors aeris, segurament, i arribats al punt de caos era una opció necessària, però això no amaga que darrera s’amaga una ineptitud governamental, i un sistema podrit que no fa res més que perjudicar la falsa democràcia on vivim, la ciutadania catalana en una recent enquesta ho confirma, ja que un 60,5% te la percepció que a Catalunya hi ha molta o bastant corrupció, i creuen que aquestes pràctiques es mantindran amb aquest estudi encarregat per la Oficina antifrau.

Zapatero aposta per prorrogar l’estat d’alarma per evitar problemes per Nadal, i ha defensat aquesta posició per tractar-se d’uns fets excepcionals, i una mesura excepcional per garantir el tràfic aeri, una situació que no es pot tornar a repetir per l’interés públic. Ha detallat les reunions per demanar els controladors que fessin marxa enrere, i ara amenaça amb responsabilitats penals segons la legislació militar, ja que no es tracta d’una vaga, sinó l’abandonament dels llocs de treball. El decret aprovat el 5 de febrer que regulava l’activitat dels serveis de transit aeri, i detectava greus deficiències econòmiques d’AENA, amb els increments salarials dels controladors, molt més alts que els seus homòlegs europeus, així com les hores voluntàries de feina, ja que fins ara eren 1200 hores ordinàries i unes 500 hores extres, per tant ha ampliat les ordinàries per reduir les extres, que tenen un cost tres vegades més alt que les altres. Uns salaris anuals de 305 mil euros que es veurien retallats a 200 mil euros fins el 2013, alhora s’exigeix disponibilitat el 365 dies de l’any. Així com suspendre durant tres anys la llicencia especial, que al complir els 52 anys es deixava de treballar, i es cobrava el salari fix fins a l’edat de jubilació.

Un altre conflicte que ha explotat als nassos del govern espanyol, un cas més d’evitar un conflicte que ja fa anys que es cou, i com amb la crisi enganyar la ciutadania venen una realitat que no es tal. El sistema centralitzat d’AENA, que cap estat de primera línia europeu o mundial utilitza, ja que s’entén que la proximitat amb la gestió es la que coneix, i pot controlar millor aquesta eina econòmica de primer ordre, com son els aeroports, i contribueix a millorar l’estat del benestar de la ciutadania i el territori. Els estats ancorats en el passat i sense ganes d’evolucionar, per por de donar massa poder a les colònies que mantenen per imposició legislativa, i que no es creuen pròpies, sinó com una possessió. Alhora, aquest monstre crea aquest col•lectiu dels controladors amb unes condicions, que tot hi la gran responsabilitat de la seva feina que lògicament ha d’estar ben remunerada, no fins el punt de gaudir d’uns privilegis que sobretot en temps de crisi son insultants per molts altres col•lectius molt més humils, i que ja han rebut les conseqüències de la situació econòmica, i parlo de mileuristes que pateixen per arribar a final de mes. Es immoral que als 52 anys es puguin jubilar amb el sou fix per bandera o el sou estratosfèric, amb aquest parany de les hores extres que al passar a ser normals, ja no els semblen el mateix, uns greuges que els mateixos sindicats haurien de veure com inacceptables, no van defensar els treballadors amb el desgavell dels serveis públics a Catalunya, i ara volen defensar aquests privilegis desorbitats per aquest reduït col•lectiu. De totes maneres la vigilància militar un cop resolt el conflicte, hauria de tornar a les casernes que son el seu lloc, ja que una democràcia que ha de recórrer als estaments militars, dona una idea de la pobresa democràtica que amaga, i on com diu l’enquesta, la gent accepta amb normalitat la corrupció del sistema públic, sense votar o exigir les opcions que volen una regeneració d’aquest sistema, que bàsicament amb una bona llei electoral, un apropament dels servidors públics als seus administrat, i unes lleis que prohibeixin practiques com l’eternització dels càrrecs, un control patrimonial i un gran control de la despesa pública, que com vaig sentir molts cops en aquesta campanya electoral a en Ferran Pujol, candidat de Reagrupament per Tarragona, es comença perdonant una VISA, i s’acaba amb qualsevol dels casos de corrupció existents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.