SINGULARITAT O PECULIARITAT
El Govern de Madrid fa aquesta distinció entre singularitats i peculiaritats pel model de finançament que demana el Govern de Catalunya, i evidentment deixa ben clar si es que calia, que el concert basc no serà per Catalunya.
Diu que han avalat alguns dels punts proposats i els exemplifica com quan les Canaries tenen un fons extra d’ajuda a menors per l’arribada de molts immigrants o quan Catalunya te partides extres per Mossos o presons. De fet diuen que cal complir l’Estatut que parla d’un Consorci tributari Generalitat-Estat per recaptar el 100% dels impostos catalans, encara que evidentment això no implica tenir la clau de la caixa. Es el que ells anomenen peculiaritats en el nou llenguatge de Madrid.
De fet també ho podriem substituir per presa de pel tant de Madrid com del Govern català format per Esquerra. Complir un Estatut que no va ser votat en darrera instància pels catalans desprès de les seves modificacions hauria de ser un frau de llei, ja que la validació principal és la de la gent, i aquesta no la té. Per tant qualsevol argument basat en aquesta llei sense aval no hauria de ser de rebut, en segon lloc parlar d’un Consorci a l’estil del de Rodalies sempre vol dir crear un nou organisme amb participació catalana però amb la decisió final sempre de la part espanyola, es a dir pura estètica per no sortir del mateix lloc.
Que es compari el fons de les Canaries per inmigrants o els extres per la policia propia catalana com exemple d’un nou finançament per Catalunya ja diu molt clar que evidentment res a veure amb un Concert on recapti tots els impostos, tingui la clau de la caixa i pagui una quantitat per negociar pels serveis prestats per l’Estat o per solidaritat arribat el cas. Un nou frau de llei que el Govern català potser acabarà acceptant per vendre el seu suport al President del 155 a la Generalitat, suposo que això és el que es referia Rovira quan va dir que tornaven per acabar el que havien començat, el que no va dir es que no es referia a la independència, sinó a l’assimilació a marxes forçades amb engany rere engany per justificar el que no te cap justificació possible.
Suposo que aquesta manera de fer podria ser una singularitat, i també una peculiaritat en aquest cas que juga en contra nostre.