ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest advertiment l’ha pronunciat el President Mas amb el seu balanç del primer any de govern, i concreta que el 2011 i 2012 son les etapes més dures, i que espera que el 2013 la recuperació comenci a ser una realitat, assegurant que es poden salvar els pilars de l’estat del benestar, però no tot l’estat del benestar, i posant el pacte fiscal com a reclamació a Madrid, al mateix temps prenia possessió com a nova delegada del govern a Catalunya, la popular Maria Llanos de Luna, diputada al Parlament, i que te com a gran mèrit el seu menyspreu a la llengua catalana, què mai fa servir en les seves intervencions.

Ens parla de que ha fet una feina titànica, però necessària per reduir el dèficit, i parla de que allò que anava contra les roques a la deriva, ara te rumb, i es marca com objectius preservar, i fer passes endavant amb l’autogovern mitjançant el pacte fiscal, que el vol amb un gran consens per gaudir de més força amb la negociació a Madrid, i critica el tracte de les autonomies per part espanyola, alhora parla de que les mesures d’ajustament no seran suficients per la creació de llocs de treball, i que depèn mes del crèdit del Banc Europeu i una reforma laboral espanyola. Avisa de que havíem anat massa enllà amb l’estat del benestar, i que ara s’han de fer els deures per no ser intervinguts per l’Estat, i posar en perill 30 anys d’autogovern. Per la seva part, la Maria de Llanos de Luna ha pres possessió del seu nou càrrec, aquest cop amb bilingüe, i parla de que ha vingut a treballar, no per buscar aplaudiments, sinó solucions treballant per una administració única, que no vol dir una única administració, en el mateix acte el ministre d’interior ens diu que el govern espanyol mantindrà els compromisos amb l’Estatut de Catalunya amb un missatge clarament ambigu i cínic alhora.

Realment caldria dir al President, que no cal que ens intervingui l’Estat, ja que fa prop de 300 anys que ho esta fent, per tant per aquest costat cap problema, ens parla de que havíem anat massa enllà, i que no podem salvar tot l’estat del benestar, però s’ha aturat ha pensar que sense el robatori espanyol podríem mantenir aquest nivell anterior, i augmentar-lo en benefici de tots els ciutadans catalans, i que això no es cap mal. No he vist per exemple que altres estats més rics, i amb un nivell més alt demanin perdó per ser-ho, vers al contrari, es un orgull que la societat del teu territori gaudeixi d’un sistema que elevi el seu nivell de vida el màxim possible, però com sempre els catalans ho tenim prohibit, no podem aixecar el cap, i si ho fem una mica, immediatament ens hem de disculpar, vertaderament es lamentable. El vaixell de que parla va contra les roques, i porta el rumb canviat des de fa molts i molts anys, no hi ha cap territori que pugui resistir per sempre aquest llast anomenat estat espanyol, i sobreviure per explicar-ho, i els límits s’acosten, i sembla que no ho vulguem veure. Es bo reconèixer que finalment depenem d’una reforma laboral que ha de fer l’Estat per començar a donar el tomb a la situació, i veure que el nostre poder es tant pobre, que si no volem donar cap pas endavant potser que ens plantegem la seva utilitat, posats a fer prefereixo ser un espanyol que gaudeixi de tots els avantatges de la resta, que un català sense cap aspiració, i amb el victimisme i el greuge per bandera fins l’infinit. Parla de posar en perill els 30 anys d’autogovern, caldria veure que es un autogovern de fireta i controlat, i la prova evident es la prova del cotó amb el nou Estatut, i com ha acabat, francament per aquesta banda no cal patir gaire, ja que tots sabem que l’Estat de les autonomies bàsicament es una cortina de fum per Catalunya i Euskadi, però sempre sota control. Pel que fa a la nova delegada del govern, no faré cap comentari del seu aspecte cara enfora, que cadascú tregui les seves conclusions, però algú que es diputat en una cambra, i que no te el més mínim respecte per la llengua oficial i pròpia d’aquest territori, ja dona idea del seu tarannà, i quan parla d’administració única, ja sabem que vol dir, i es pot definir amb el mot centralització i retallada de competències, per cert quan parla de que be a buscar solucions, això ja fa molta por, es el que tenim.