ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SETGE ECONÒMIC A CATALUNYA

General
Catalunya, com es sabut rebrà 1700 milions menys del Fons de liquiditat Autonòmic compromesos pel Govern espanyol i un cop mes un incompliment per variar. Això repercutirà en els pagaments a proveïdors de la Generalitat i amb una flexibilitat de l’objectiu de dèficit que ara no tindrà liquiditat per sostenir-lo. Es un engany més, un respecte nul a les mateixes lleis espanyoles i als acords quan es tracta de Catalunya. Ahir Duran Lleida a Madrid ja avisava al president espanyol que la seva actitud pot acabar amb una Declaració unilateral d’independència, i no li falta raó. Es un ofec premeditat i excusa prèvia per una intervenció o suspensió de la nostra autonòmia.

En aquest article de Jofre Llombart veiem l’exemple extremeny com a símptoma del tracte que reben uns i que pateixen d’altres, sobren les paraules i cada cop tenim més pressa.
Xec nadó per a Extremadura, aixeta tancada per a Catalunya
Jofre Llombart
Darrere del xec nadó extremeny hi ha 57 mesures més que van contra els dos mantres del PP: l’austeritat i la igualtat entre tots els ciutadans espanyols. La opinió pública es va quedar amb el titular del xec nadó però hi havien altres mesures que provoquen enveja i indignació a parts iguals. El xec nadó és això, l’ingrés de 1.400 euros per a mares que visquin en pobles de menys de 3.000 habitants. La mesura s’ha pres pensant en una promoció de la natalitat en zones rurals. Això suposa un 83% dels municipis extremenys. Si s’apliqués a Catalunya això serien 665 dels 947 municipis. 
Per cobrar aquest xec cal acreditar viure en un d’aquests municipis, tenir una renda baixa i haver estat empadronat a la localitat com a mínim tres anys abans. Amb aquesta clàusula es vol evitar un efecte crida no només per a immigrants sinó per a veïns de municipis limítrofs d’Andalusia i de les dues Castelles.
Però a més d’aquest xec-nadó, el govern de José Antonio Monago (PP) va aprovar divendres ajudes a persones vídues. Concretament una deducció de 100 euros a la quota autonòmica o 200 en el cas que tingui una (o més) persones sense ingressos al seu càrrec. Aquesta mesura afecta 28.000 persones, però relativament la xifra és espectacular: un 95 per cent dels vidus i vídues extremenys se’n beneficiaran.
Més: les famílies amb ingressos més baixos (24.000 euros l’any) rebran un ajut per escolaritzar els seus fills en el tram de 0 a 3 anys. Se’ls pagarà un 10% de les quotes dels centres d’educació infantil fins un màxim de 220 euros.
I com a colofó d’aquestes mesures n’hi ha una altra que, sens dubte, suposa un incentiu per a la creació d’ocupació. Un incentiu directe: oposicions per crear 576 noves places a l’administració. Extremadura és qui té la ràtio més alta de funcionari per habitant, concretament 1 treballador públic per cada 11 habitants, mentre que a Catalunya aquesta xifra és de 1 per cada 25. Dit d’una altra manera: una quarta part dels llocs de treball de tot Extremadura són llocs públics. 
Bé: justament aquesta setmana hem tornat a sentir que la sortida del PP al procés català no serà econòmic ni fiscalment singular perquè “el model de finançament sempre serà un model que garanteixi la igualtat de tots els espanyols en qualsevol part del territori nacional. I això es farà sempre en termes d’equitat”. Ho diu Maria Dolores de Cospedal, secretària general del PP que a hores mortes fa de presidenta de Castella-La Manxa, una comunitat autònoma que ara fa uns mesos va aprovar ajudes directes per a la creació de noves empreses que arriben a 2.500 euros per a persones a l’atur. 
Mentre dilluns Maria Dolores de Cospedal tocava a somatent per proclamar la igualtat fiscal de tots els espanyols, un altre president del PP, Alberto Núñez-Feijóo estava preparant el debat de política general de Galícia en què va anunciar una rebaixa d’impostos que afectarà a 7 de cada 10 gallecs: una rebaixa del tram autonòmic per a rendes inferiors a 17.700 euros. 
Doncs bé, enmig d’aquest desplegament de despeses socials (cap d’elles conceptualment criticable) el govern espanyol anuncia que a finals d’any farà públiques les balances fiscals, que la Generalitat tem que maquilli i que els presidents com el d’Extremadura tem, així en general. Assistents a la reunió dels barons amb Rajoy de dilluns passat expliquen que a José Antonio Monago no li va fer molta gràcia que Montoro anunciés aquesta publicació. Era el mateix Montoro que uns dies abans comunicava a Andreu Mas-Colell que aquest any la Generalitat rebrà 1.700 milions d’euros menys del FLA, els fons de l’Estat per garantir la liquiditat de les autonomies. La Vanguardia publicava ahir la decisió, que suposa un nou revés per a les arques catalanes. El motiu d’aquesta contundent rebaixa, 1.700 milions d’euros, és que el govern espanyol pagarà als proveïdors i després els ho descomptarà a les administracions. És a dir, l’Estat paga als proveïdors els diners que li deu la Generalitat, queda bé davant d’aquest col•lectiu perquè la Marca Espanya figura com a pagador i Catalunya com a deutor. Això sí, un cop fetes les paus, Madrid li passa la factura a Mas-Colell i després els hi resta al govern català, per això ja calcula que arribaran 1.700 milions d’euros menys.
Tot això en una setmana, tot plegat molt seductor. Darrere el xec nadó extremeny hi ha deduccions, rebaixes d’impostos, ajudes directes a empresaris i increment del nombre de funcionaris. Però no a Catalunya, per a qui el PP pretén imposar, això sí, un tracte fiscal idèntic que a la resta de l’Estat consistent en tancar-li l’aixeta una miqueta més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.