SEPARACIÓ CDC-UDC
Llegia la noticia de les diferents esmenes que arribaran al Congrés de CDC que apunten amb aquest sentit, i què mereixen un comentari.
La federació de Girona de CDC ha votat una esmena a la ponència presentada per un membre de la plataforma desfederem-nos per proposar la separació amb la UDC d’en Duran Lleida, i què va ser aprovada per una majoria dels assistents en presencia del mateix Artur Mas, i què per conseqüent anirà al Congres de Juliol per la seva discussió.
No es l’única secció local que ha aprovat aquesta esmena, sinó que altres també l’han aprovat. Oficialment no es plantejarà el tema en el Congres, però la varietat d’esmenes presentades exigirà un reflexió en profunditat. Fa temps que el tema va sortint a la llum publica, però mai com ara dintre de CIU hi havia hagut corrents sobiranistes amb consellers nacionals inclosos que defensessin la separació i la via sobiranista, com a renovació del partit.
Crec que les divergències entre en Mas i en Duran han estat constants aquests últims anys, i normalment pel tema nacional, mentres a CDC els seus analistes haurien d’arribar a la conclusió que una gran part del electorat independentista es va quedant a casa orfe de cap partit que defensi amb convicció i credibilitat el projecte, i què la desafecció d’aquest nombrós sector va en augment, potser ha arribat l’hora de plantejar les coses en aquesta direcció i seduir aquests votants.
El problema es el llast d’Unió, un partit clarament contra el procés independentista, i què segueix defensant insistentment aquest pacte amb Espanya on sempre surten perdent els mateixos. La Casa gran del catalanisme podria ser un bon projecte, però ha de quedar clar que tothom no hi te cabuda, ja que el catalanisme davant l’atzucac on ens trobem, i on el perill de fallida financera i estocada de mort a la llengua catalana nomes te una sortida, i es l’aposta per l’estat propi amb totes les conseqüències, i obrir un pols seriós amb l’estat.
Si CDC veu un benefici amb aquesta via amb el sacrifici d’Unió, què crec que el seu pes en la federació es sobrevalorat, i la separació el portaria a la marginalitat política, ja que el seu espai ja esta ocupat pel PP, podria ser l’empenta definitiva del Dret a Decidir sense mes peix al cove i paraules estranyes per definir el que tots sabem.
Això faria creïble el front comú amb ERC, què tot hi haver perdut el nord, crec que per poca dignitat que els hi quedi no podria negar aquest procés què hauria d’apartar del poder al espanyolisme del PSC per conformar una majoria sobiranista al Parlament que legitimes el fet, amb l’implicació de la societat civil, i d’una vegada per totes recuperar l’orgull com a poble.
Caldria demanar a la cúpula de CDC de la seva responsabilitat en aquests moments delicats, i què oblidant el passat i la política de la foto passes a la política de debò, per encendre la flama que espera que algú amb valentia l’encengui.
ERC no ha perdut el nord. El Nord d’ERC sempre ha estat el mateix. Col·locar el país en una situació en la que CdC només pugui optar per la via sobiranista, sense que les cadires els facin escollir la via de la mort lenta que proposa UdC. L’única cosa que ha passat és que ERC potser contava que amb 3 anys el CDC en tindria prou per fer el pas, i en canvi CDC ha trigat molt més, perquè absurdament els va donar per atacar sense sentit ERC en comptes d’acostar-s’hi.
En tot cas, si el CDC fa aquest pas, automàticament ERC podrà continuar avançant cap al nord. Ara per ara estan parats esperant que algú els ajudi a estirar la corda. I bé que fan. Encara que això els passi factura com a partit, hauran fet el que necessitava el país.
I espereu-vos que el PSC és transexual de mena. El 47% del seu electorat votaria secessió (enquesta UOC). El partit més sensible al canvi és el més petit: ERC, que acabarà d’endreçar-se aviat. Després arriba la liquidació de les ambigüitats a can CiU amb el final del regionalisme del sXIX. I espereu que la bola sigui grossa perquè ball de jaquetes a can PSC. El tema del grup parlamentari a Madrid és bàsic en aquest joc. La pèrdua de l’ajuntament de BCN pot ajudar-hi molt. Els temps canvien i no penso que la generació millor preparada de la història del país renunciim al seu futur. Jo no hi penso. No és necessari ser independentista per votar SÍ el dia D. En resum, que tants anys teoritzant sobre un referèndum i la negació del dret i en definitiva l’enemic ens reconeix el dret (eleccions al parlament), les condicions són inmillorables i serem allò que voldrem.
Més que separació, cal que la bona gent d’UDC (el Matí i altres) refundin el partit i es coalicionin amb CDC per fer un gran font sobiranista. Fet això en Duran i Cia. cap al grup mixt o a ser extraparlamentaris.