SENSE POR
El que vivim en aquest petit país no hi ha dubte que es una situació, on la por ho marca tot, aquella que fa que 5 anys desprès encara esperem l’aplicació del resultat d’un Referèndum que ho havia de canviar tot i que ara la majoria intenten amagar sota l’estora mirant un altre costat.
Efectivament, els parametres normals no son aplicables a Catalunya. Vivim en una situació de provisionalitat, ja que el procés cap a la independència va recorre tots els passos fins arribat a la decisió popular que va dictar sentència i posteriorment va ser validada per la seva cambra de representants sense atrevir-se a fer-la efectiva, cosa que encara estem pagant amb tot tipus de repressió i humiliació, com per exemple la que viu ara el Barça i l’intent per deixar el primer club de Catalunya en res.
La por i el victimisme es un cocktail explosiu que mai porta bones actuacions. Catalunya amb això en te una gran tradició, sempre darrera la xerrameca i els actes hi ha d’haver el pas final per fer-ho possible. Si parlem dels nostres representants veiem com no es van atrevir i ara molts per vergonya de tots segueixen col·laborant amb el repressor i disfressant les seves actuacions per intentar no donar visualització clara de la seva submissió i assumpció de paper secundari i fidel al que anomenariem la veu de l’amo a canvi d’unes engrunes personals i vergonyoses per la societat catalana.
De tant en tant trobem algun acte de dignitat com el que aquest cap de setmana han protagonitzat els vein de la Pobla de Segur, on es fill En Josep Borrell aquell gran nacionalista espanyol que volia recordo desinfectar Catalunya desprès de l’aplicació del 155 i que tant ha escampat el seu odi a aquesta terra pel món amb la mentida per davant, ara el carrer com a fill predilecte ha estat retirat i barrejat com a 1 d’octubre, un gest normal, de la mateixa manera que s’han retirat noms de carrers o estatues franquistes, ara tocava la retirada de Borrell que dins aquest món esperpèntic que hem quedat, algú que anava contra la voluntat popular no podia tenir un carrer en el seu honor i alhora escoltar que estem en una democràcia plena. Tot un desgavell.
Com deia abans la por i el victimisme no es la solució mai. Ara tenim una institució com el Barça atacada per terra, mar i aire, i que potser algun dia també haurà de donar el pas de plantar-se i no seguir validant aquesta farsa per sempre.
Sense por.