SENSE NOVETATS
Com es podia esperar l’espionatge a l’independentisme es una eina més utilitzada per un Estat corrupte i tant poc democràtic com Espanya, unes clavegueres de l’Estat a ple rendiment i que evidentment mai sortiran a la llum per molta comissió europea que vulgui esbrinar la realitat. Com diu José Antic un gran cop de porta a la comissió de Pegasus i nou ridícul d’aquells que encara es creien que això era un Estat normal.
Cop de porta de Madrid a l’eurocomissió de Pegasus
José Antich
No és cap secret i no hauria de ser tampoc cap sorpresa l’actuació manifestament hostil del govern de Pedro Sánchez a la comissió del Parlament Europeu que estudia l’espionatge amb el programari israelià Pegasus als líders independentistes catalans, i que es desplaçarà a Madrid la setmana vinent, els dies 20 i 21 de març. Quin interès tindrà el govern espanyol perquè se sàpiga el que fins ara ha estat amagant? Doncs cap, és clar. Sánchez i els seus ministres es van desentendre del problema un cop va ser destituïda la directora del CNI, Paz Esteban, aquest maig ja farà un any, que va actuar com a boc expiatori perquè el cas d’espionatge de més dimensió conegut a Europa no escalés a indrets més alts, com hauria estat si esquitxava la ministra de Defensa, Margarita Robles, o el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska.
Espanya va fer pinya, perquè aquí sí que es van posar d’acord el règim del 78, amb PP, Vox i Ciutadans protegint el govern. Va treure el màxim que va poder el conflicte de Pegasus de l’agenda política i va oferir a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats uns quants dels noms espiats. De la resta se’n va desentendre, i va posar a sobre prou terra perquè qualsevol intent d’arribar a la veritat fos, a la pràctica, impossible. Ara, després de no pas pocs esforços, s’ha aconseguit que la comissió del Parlament Europeu que estudia l’espionatge de Pegasus tingui primer una pròrroga del calendari inicialment previst per a l’informe, i en segon lloc, que es desplaci a Madrid.
Com que no ho han pogut evitar, han posat tots els obstacles possibles perquè la seva feina sigui el menys fructífera possible. En primer lloc, les dates: arribaran el dilluns dia 20, que és festiu a la Comunitat de Madrid, una circumstància que casualment se’ls va oblidar de traslladar a la delegació oficial quan es van començar a estudiar les dates del viatge des de Brussel·les. Però bé, algú els va xiuxiuejar que no es preocupessin, que tindrien tot el dimarts per fer les reunions i que, per descomptat, estarien a la seva disposició per ser convocats. Però llavors el govern espanyol va treure un nou as del barret: què és millor que col·locar la moció de censura de Vox a Pedro Sánchez el dimarts 22 i així tots estan ocupats amb l’esperpent espanyol del nonagenari Ramón Tamames, un excomunista liderant l’alternativa de la ultradreta al Congrés dels Diputats?
L’evident boicot ha reduït a cendres la feina de la comissió, més enllà de les reunions que puguin tenir amb els independentistes. Els damnificats de l’espionatge, perquè els altres preferiran participar en aquesta imatge grotesca, gairebé ridícula, de Tamames demanant els vots que ningú no li donarà. Diuen des de la Moncloa que tampoc no és gaire important fer el salt a la comissió Pegasus, perquè el tema és més judicial que polític. El problema és que ja sabem que judicialment no s’avançarà gens a l’Audiència Nacional, perquè res és la informació compromesa del govern espanyol de la qual es disposa per poder tirar endavant seriosament. En conseqüència, només pot ser polític, perquè ha estat amb aquest govern que s’ha produït i, a més, hi ha sospites serioses que les clavegueres de l’Estat no s’han mogut soles.
No és gaire diferent del mecanisme de funcionament de l’Operació Catalunya, on només s’ha volgut arribar fins a l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que fins ara s’ha empassat amb una paciència franciscana —no ha declarat res a la justícia per més que, des del seu entorn, se li ha demanat reiteradament que ho fes— les instruccions rebudes dels seus superiors. Aquí, en l’espionatge de Pegasus ha estat, fins i tot, un esglaó menys, perquè l’únic cessament que s’ha produït és el de la directora general del CNI. Si del govern espanyol depèn, o de la presidència del Congrés, es donaran per satisfets si se’n van de la capital espanyola havent dinat o sopat a Lhardy, un dels restaurants del Madrid castís, a la carrera de San Jerónimo, o havent degustat a Casa Lucio uns ous ferrats o una cua de toro. Tamames al faristol del Congrés i la cua de toro al plat. Madrid, capital d’Espanya.