SEDUCCIÓ ESPANYOLA
Els discursos dels Presidents autonòmics per cap d’any han fet evident el grau de solidaritat interessada amb Catalunya i aquest odi que traspua cap al procés deocràtic català. Si aixó hi afegim l’ofec econòmic que el Ministro de torn ens envia com a recepta arribem a la proposta espanyola per Catalunya.
Efectivament, molts presidents es van referir a Catalunya, i per avisar que cap privilegi per una comunitat deslleial, que en qualsevol cas “el cafe para todos” es el sistema i que qualsevol cosa que les terres catalanes rebin, també ha de ser per la resta. De fet s’ha presentat Catalunya com un dels gran culpables de la crisi, segur que no recorden els 16 mil milions que aporta a fons perdut el Principat i que en gran mesura donen cobertura a les altres comunitats. Alhora alguns, com el President d’Aragó fan el discurs amb el botí aconseguit de les obres de Sixena per via del 155 i d’altres com el President Gallec ens diu que la deslleialtat no es pot premiar amb projectes a mida. Fins hi tot el president extremeny agraeix la feina policial en un any complex per l’intent de sedició dels polítics catalans.
Afegim, amb això que el Ministre De Guindos calcula uns mil milions d’euros el cost de la crisi catalana, i posa com única via de financiació en unes finances catalanes intervingudes el FLA, i la nul·la capacitat d’acudir als mercats exteriors.
Aquesta es la percepció i projecte espanyol per Catalunya, el mateix de sempre, un cafe para todos que acabi mantenint l’espoli sense límits a Catalunya i sense cap possibilitat que cap mínima millora, que no hi será, sigui vista com un privilegi inacceptable per la resta, que en canvi agafen la tàctica del silenci pel tracte injust per Catalunya. Es el paper que ens pertoca. Algun, fins hi tot en un teòric Esta de dret s’atreveixen a premiar la violència policial contra la població pacífica amb el vot a la mà el dia 1 d’octubre. Una actuació vista amb incredulitat per la resta del món i denunciada ja per les organitzacions que vetllen pels drets humans.
Tanmateix i com veiem, la mentida econòmica, ja que el creixement català es un fet i molt amagat per la part espanyola, es l’excusa per un ofec i intervenció total que ens deixa lligats de mans i peus. En definitiva un 155 permanent al moll de l’os del sistema que no canviarà, alhora que el sistema judicial polititzat continuarà la seva fase de repressió sense límits amb l’excusa d’una separació de poders inexistent.
Aquesta es la seducció espanyola, per continuar dins Espanya.