ALBERT CORTES MONSERRAT

Els llibres d’història amb una perspectiva més llarga, posaran el 13 de desembre de 2009 com un dia clau en el procés cap a la independència, i què de moment avui ha tingut com a protagonista el poble més petit de Catalunya, què ha votat clarament a favor de l’estat propi, amb un 95% dels seu reduït cens, i ha portat tota una sèrie de reaccions, què crec que cal destacar.

En primer lloc destacaria que el diari francès Le Monde en la seva editorial de política internacional, a parlat del procés independentista català avisant a la Unió Europea de l’ampliació interna que pot patir en poc temps, constata que l’independentisme ha guanyat terreny, i què la configuració política inestable ha reforçat aquesta afirmació. Destaca altres casos com el País Basc, Flandes o Escòcia, què podrien seguir el mateix camí, i treu la tradicional excusa de preguntar-se, que com es pot voler una emancipació en territoris amb amplis poders, i acaba amb una gran veritat, què avui en dia canviar les fronteres ja no es sinònim de conflicte armat.

Per un altre costat, un altra virtut de les consultes es treure a la llum el caràcter totalment antidemocràtic del front Ciudadanos, PP i PSOE-C, cadascun amb la seva manera de fer, però amb un clar front comú.  Els alcaldes del PSOE-C de ciutats grans, han elaborat un manifest en defensa de la constitucionalitat de l’Estatut, i el seu compromís de defensar-lo i vetllar pel seu compliment, ja què es la voluntat de la ciutadania, i la millor manera de defensar l’autogovern català. També en un exercici de cinisme ha criticat la sobrevaloració de la noticia de les consultes a TV3, ja que no tenen valor estadístic ni polític , i on fins hi tot Carme Figueras ex consellera, ha demanat que la Marató no es vegi contaminada per les consultes, què ha qualificat de tema conjuntural.

En primer lloc enhorabona als habitants de Sant Jaume, el bonic poblet que ha pogut expressar la seva opinió lliurement, i a més ha donat un veredicte prou clar. Pel que fa a la internacionalització del conflicte amb articles com el de Le Monde, on hi ha un bon fet què es treure dramatisme a la modificació de les fronteres internes, i ho presenta com un fet factible, per altra banda intenta intoxicar amb els grans poders dels que disposa els territoris que volen emancipar-se, i què simplement es una cortina de fum que venen els grans estats, però que s’allunyen molt de la realitat com molt be sabem aquí.

Pel que fa a treure la mascara antidemocràtica del nacionalisme espanyol ranci dels tres partits esmentats, i què sembla  defensen la terrible conclusió que Espanya i Constitució es igual a democràcia i qualsevol altra cosa no.  Ara els socialistes s’aferren a l’Estatut com un clau roent, i no recorden que van ser els primers a esmenar-lo desprès d’haver-lo votat, i van ser principals còmplices del “cepillao” d’en Guerra a Madrid, i què ara esperen la darrera escapçada del TC, per tant això saben que no es la millor defensa de l’autogovern, i molt menys comparat amb un estat propi. Respecte les critiques per TV3, em sembla indignant que del silenci informatiu en un tema cabdal per Catalunya en diguin sobrevaloració, quan a moltes televisions europees han donat més cobertura que la televisió catalana, que ja frega el deliri, amb la contaminació de les consultes a la marató per part de l’exconsellera amb un fet conjuntural. Crec que 700000 persones puguin votar si volen un estat propi en un territori de 7 milions no em sembla gens conjuntural, sinó molt important, i on els efectes polítics al finalitzar el procés hi han de ser per força, i obligaran als partits a posicionar-se, i quedar a remolc de la societat que ha posat la directe, i fàcilment ha superat l’mmobilisme i mesquinesa dels partits polítics.