ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SANDRO ROSELL I EL RUMB BLAUGRANA

Sense categoria

Les eleccions han dictat sentència, i la victòria de Rosell ha estat inqüestionable, una preparació meticulosa i llarga, una campanya a veure-les venir, i no cometre errades, i uns contrincants que no han donat massa la talla, amb la sorpresa de Benedito en segona posició, i els discrets resultats d’Ingla i Ferrer, aquest últim l’apadrinat de Laporta, què ha pecat de falta de ritme, i de poc convenciment entre la massa social de ser l’hereu del millor Barça de la historia.

He de dir abans que res, que desprès d’una campanya discreta, on les acusacions han estat a l’ordre del dia, i sense massa arguments, girant entorn d’un model que funciona perfectament i pocs canvis pot admetre. El soci ha tingut una bona resposta, i les primeres declaracions han estat respectuoses per tothom, volent destacar la presencia i posterior abraçada de Laporta i Rosell, segurament enemics irreconciliables, però fent un gest que els honora, per saber no barrejar les coses, i deixar la institució al lloc que li pertoca.

 

En Rosell ja ha dit que la catalanitat del Barça es innegable, i no hi pensa renunciar, però sense barrejar-ho amb cap opció política, i obrint el club. Ha comes la primera contradicció quan ha dit que respectaria l’acord de la junta amb la Coordinadora de consultes per ser seu electoral el proper abril, assegurant que qualsevol acte democràtic esta bé, però ha deixat entreveure que amb ells a la junta no es segur haguessin acceptat. Si per una banda lloa un acte democràtic, no es pot posar en dubte que el Barça agafa aquests valors, i això no significa cap posicionament. Ens diu que en Laporta ja s’ha posat a la seva disposició per fer el traspàs de poders, i crec que desprès del fracàs de l’opció que ha triat, fruit d’un nefast plantejament canviant de candidat a mitja cursa, cosa que ha desorientat totalment al soci, ara te que sortir amb els seus encerts i errades com un dels millors presidents de la historia del Barça.  Rosell ha dit que l’1 de juliol tirarà endavant la demanda contra Laporta a títol personal, per l’afer de les comissions cobrades, i crec seria bo s’ho repenses ja que segur que el Barça en sortirà esquitxat, i s’ha de valorar tot plegat. Ha remarcat els seus objectius, i un es curiós ja que diu que es tracta que al cap de sis anys diguin de tots els membres de la nova junta que son gent normal, que insinua que els actuals no ho son.  S’ha d’anar amb cura amb les paraules, i comprendre que un líder com Laporta, te aquest punt d’ego personal, què fa que de la mateixa manera que la gent el segueix, molts que no combreguen amb ell, surtin per la porta del darrere, precisament per aquest caràcter tant marcat.

 

 

En Rosell ens diu que vol obrir el club i no barrejar-lo en política, crec que la catalanitat del Barça es inqüestionable, i en Laporta ha transmès aquesta identitat a tots els estaments del club amb normalitat, com ho pot fer el Manchester Utd o el Milan per posar dos exemples, amb les seves identitats respectives, no ens hem d’avergonyir de ser el que som, i menys amb un món globalitzat com aquest, si això suposa que un senyor de  Murcia no li agrada que el club sigui català, francament les coses son com son, i per això te molts més clubs al món que s’adaptin a les seves necessitats. No podem deixar de ser el que som per tenir més aficionats espanyols, es una visió provinciana que no te res a veure amb el món global que vivim.

 

La visió independentista desacomplexada de Laporta, ara demana que faci aquest servei que tanta gent demana, i que es traslladar aquest magnitud en la seva persona per liderar aquesta llista unitària amb l’objectiu de l’estat propi, i entrar amb força al Parlament.  La solució definitiva d’aquí a pocs dies, i se’ns dubte l’establishment ja tremola pensant en la possibilitat de l’efecte mediatic que tindria la seva  incorporació, per la causa independentista.

 

 

 

  1. Et dono la raó amb el que escrius, sobretot amb el tema de la querella i de les contradiccions. Suposo que en poc temps, uns mesets, cap al desembre, començarem a veure gent que l’ha votat, que se’n penediran.
    Rossell era un bon candidat, i la seva oposició a Laporta ha aplegat tota l’oposició al projecte actual. Ha fet moltes promeses i no les podrà complir totes.

    Felicitats pel postll

  2. A banda de l’influència negativa d’una màjoria de mitjans espanyolistes amb els socis del Barça amb dret de vot i voluntat de fer-ho. Sandro Rossell no deixa de ser un Florentino Pèrez en potència, però que només és un enxufat subaltern a les ordres del establishment espanyolista a Catalunya, amagats sota la careta catalanista. 

    Pot ser una majòria dels socis de Barça, ho són per haver estat més amics i en sintonia d’anteriors juntes directives i els coste més assimilar els canvis socials i no té per què ser una representació exacta dels afeccionats barcelonistes a Catalunya, que encara que no siguen socis amb dret a vot, aquets si que són la majòria.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.