SANCHEZ CAMACHO I LES ENGRUNES
Com deia Ovidi Montllor, ara ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer. El que passa es que quan la situació es desesperada i els arguments es basen en mentides i sentiments que ningú discuteix, el pla d’emergència son les molles en forma de nou finançament. Una vella cançó que ja no te cap sentit en el context on ens trobem i que ensorra definitivament la tercera via a la que aspiraven alguns. El cop de porta als morros ha estat monumental (i no ho dic amb segones) i l’immobilisme més absolut es el que ens volen vendre com intencions de diàleg.
La presidenta popular davant la cúpula a Madrid els presenta una modificació del model de finançament per Catalunya dins la Lofca i posant límits a la solidaritat i al principi d’ordinalitat. La resposta ha estat immediata i alguns barons popular ja han clamat al cel, com el president de la Comunitat de Madrid que s’ha queixat de com quedaria la seva comunitat davant les cessions a Catalunya, i nega qualsevol règim fiscal a la carta. Per la seva part De Cospedal ja ha dit que no hi ha lloc per un finançament diferencial per Catalunya. Sorprenentment Camacho s’ha mostrat satisfeta de la reunió assegurant que es crearà un grup de treball sobre el tema i que les coses no s’aconsegueixen el primer dia i s’ha confós singular per exclusiu. De fet De Guindos ha rebutjat un finançament diferent perquè no es eficient per l’Estat.
Efectivament, un nou gest pels que s’aferren a la imaginaria tercera via per evitar que el poble aconsegueixi el que reclama amb insistència, com es la independència. Sanchez Camacho, una política ja en fase final, ha volgut donar un cop d’efecte a la seva parròquia i intentar frenar l’impossible, el clam de tot un poble en moviment. Diu que surt satisfeta de la reunió, això ja es una burla a tothom, o sigui porta una proposta a la direcció popular, i ràpidament es rebutjada pels principals actors sense fissures i clarament, seguint aquell pensament que a Catalunya ni aigua. Ella però en surt satisfeta, caldria preguntar de que. Tanmateix ens surt amb la creació d’un grup de treball, que com diu el manual polític, quan no es pot resoldre un tema, no hi ha res com crear una comissió o grup de treball per fer veure que es fa alguna cosa. Per últim ens diu que singular i exclusiu no es el mateix, jo crec que son sinònims, una cosa singular es exclusiva de qui la te i per molt que jugui amb el llenguatge per confondre no se’n surt.
Cal destacar el cinisme del ministre De Guindos, dient que un nou finançament no es eficient per l’Estat, evidentment aquell famós “Espanya ens roba”, precisament be d’aquí. Eficiència estatal vol dir espoli de prop del 10% del PIB català anual i un maltractament amb inversions i finançament constant. Una gran recepta que dona entendre que no hi ha més sortides. Espanya definitivament amb el seu orgull i fatxenderia no ens vol, i ens ho demostra cada dia, el guió final nomes pot acabar amb un sol camí.
En definitiva, la dirigent popular s’ha esforçat aquests últims temps en donar raons a l’independentisme, i ha acabat fent el paper del “tonto útil”, que ha fet molt bé per cert.