ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SALGADO I ZAPATERO: ESTAFADORS LEGALS

General

La ministra Salgado i el President espanyol Zapatero, han deixat ben clar que el fons de competitivitat de 1450 milions endeutats a Catalunya, fins el 2013 res de res, i que aquesta quantitat s’haurà de revisar, ja que pot ser menys en aquell moment, pel que a la possibilitat de que el PSOE-C votes en contra del PSOE a Madrid per aquest tema, ha descartat que sigui una aposta real, en aquest cas amb bon criteri, ja que com es sabut la submissió socialista catalana al socialisme espanyol es total, i una prioritat per davant dels interessos catalans que en teoria ho haurien de ser, mai ha estat exercida.

Efectivament, aquesta pugna entre l’Estat i la Generalitat pel fons de competitivitat, ha tingut un altra capítol amb les declaracions de Zapatero defensant que no les pensen pagar, ja que assegura que el que reclama Catalunya no li correspon, ja que no toca fins el 2013 la liquidació, els anys anteriors van ser pagats amb puntualitat, i pel que fa als impostos diu que ens trobem en un temps històric d’igualtat entre territoris. Per la seva banda, la ministra Salgado diu que no te cap preocupació per un possible vot contrari dels socialistes catalans, ja que son conscients del dèficit, i fins hi tot va dubtar que el 2013 aquest deute s’arribi a pagar, ja que caldrà revisar la xifra. Per la seva  part en Ramon Tremosa, proposa no pagar els impostos a Madrid,, i que la Generalitat ho ingressi en una agencia tributaria catalana com a mesura de pressió, i el Conseller Mas Collell anuncia rebaixes d’IRPF a les rendes més altes, i ha considerat que la independència es perfectament viable econòmicament, ja que seria absurd que no ho fos si hi ha més de 200 estats al món que ho son.

La presa de pel de l’estat espanyol a Catalunya, i l’espoli fiscal estan arribant a uns límits que traspassen qualsevol ratlla marcada, i ara aquesta negació d’un deute quantificat, i amb el que el territori català podia quadrar els seus comptes, es una nova falta de respecte i prova de la marginalitat que Catalunya te reservat com a paper dins l’Estat espanyol, ens emplacen el 2013, i ja insinuen que la quantitat serà inferior, tot un desgavell que sumat a l’esforç per complir el dèficit establert a base de retallades al nostre estat del benestar, es vertaderament un pou sense sortida, de totes maneres el cinisme sempre ha estat una gran virtut del president espanyol, quan afirma que es un temps històric d’igualtat entre territoris, de quina igualtat parla, la de la falsa solidaritat catalana, la dels 22 mil milions que no tornen mai a Catalunya, la de les inversions incomplertes any rere any encara que les marqui l’Estatut, la dels greuges comparatius en l’estat del benestar amb altres territoris, o la de les infraestructures radials que deixen les catalanes en forma residual, i perdent competitivitat i oportunitats per aquestes causes, la presa de pel ja es monumental, i les apostes com les d’en Tremosa, no deixarien de ser un moviment de dignitat, encara que l’estat propi es la única sortida per la nostra viabilitat, i fins hi tot el conseller de torn usa el sentit comú més elemental, per mostrar la viabilitat del nostre estat, amb un 60 % més pel nostre pressupost amb els nostres diners recuperats, poder de decisió com qualsevol altre, i utilització dels recursos pels nostres interessos, seriem un més en el món, que mai més voldria fer un pas enrere, com no ho han fet ni ho faran mai la resta del planeta.

En definitiva, l’Estat espanyol que segueix sent el nostre millor aliat per incrementar el nostre malestar, i accelerar el procés que ja hauria de ser irreversible.

 

 

 

.

  1. A la llista de poca-vergonyes ja pots afegir-hi la Leire Pajín, que diu que revisarà i controlarà el pressupost de la sanitat catalana (transferència teòricament i a la pràctica traspassada). Això ja passa de mida! Aquesta gent desbarra i han traspassat totes les ratlles vermelles imaginables! I em pregunto: encara no toca iniciar els tràmits per l’estat propi i la independència? Potser que alguns s’ho facin mirar.
    Josep M. Caralt i Musoll

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.