ALBERT CORTES MONSERRAT

El míting organitzat a Catalunya pel PSOE i el suport de la seva sucursal catalana amb en Pere Navarro al capdavant va ser tota una lliçó de com voler prendre el pel a tota una societat amb arguments buits, gastats i que ja poca gent es creu (resultats electorals i enquestes en mà). Rebutgen que la ciutadania sigui ostatge del que anomenen deriva independentista i li ofereixen una fantasia amb tot el cinisme del món anomenada federalisme i presentada com la vuitena meravella del no res. La teoria de l’evolució, almenys política sembla aturada en aquest sector, però no preveuen que el món segueix girant i no s’aturarà.

 Han apel·lat al federalisme con eina per garantir l’Estat de les autonòmies, defensant canviar la Constitució per resoldre un problema de convivència entre Catalunya i Espanya. Criticant el President Mas que diuen no sap on  va i al President Espanyol Mariano Rajoy que no vol anar enlloc. Volen avançar junts amb respecte a la singularitat i diversitat i ha alertat als “separatistes” que la independència es una triple factura en forma d’un camí més tortuós, menys solidari i impossible”. La crida va ser secunda per en Navarro i la seva petició de front comú a tots els que no se sentin independentistes amb la solució federal i recordant que el catalanisme polític sempre ha tingut passió per Espanya.

No hi ha dubte que cal tenir molta barra a aquestes alçades  del procès on ens trobem i intentar vendre un producte caducat i ja descatalogat com si fos novetat i a un preu assequible. Suposo que deu ser l’única tàctica que els queda, encara que la sensació de llàstima i indignació per la falta de respecte a la gent que no mereix aquests personatges manipuladors amb fum dins el barret com a representants, simplement per no voler assumir la democràcia i la voluntat popular.

Parlen d’ostatges de la gent que lliurement ha triat una opció de futur pel país amb mil i un arguments darrera seu i amb un esperit democràtic fora de dubte, en canvi la gent que caurà en aquest parany no seran ostatges del fum sense escrúpols sembla. Fa pena sentir parlar de canviar la Constitució quan saben que el procediment es complicat i requereix un acord dels dos grans partits  espanyols que saben positivament que no succeirà ni per una part, ni per l’altra.

Ens defensen el dret a decidir quan ja han dit per activa i per passiva que hi son en contra. De fet ens parlen de respecte i singularitat avançant junts quan en les etapes que han gaudit de majoria i de Govern a Espanya mai s’ha avançat en aquesta direcció i podem veure l’exemple de l’Estatut que amb paraules literals  “nos lo hemos cepillao” demostren el tarannà i els objectius per seguir mantenint una Espanya uniforme i singular.

Fa gracia sentir que l’independència  es un camí tortuòs, menys solidari i impossible, en canvi l’Estat espanyol sembla que mai ha mostrat la idea de deixar de ser-ho, potser no deu ser tant dolent. Afegeixen el menys solidari, segurament deuen voler dir que ja no gaudiran de l’espoli econòmic que ens tenen abocats, però això res te a veure amb la solidaritat, de la qual en som els campions.

Per últim la passió per Espanya d’en Pere Navarro es legitima, però deixa de ser-ho quan ha de ser imposada sense discusió. La gran teoria del líder socialista es que encara que una majoria lliurement i pacíficament voti en una direcció que no es la seva, sembla no ho acceptarà. Aquest es el tarannà que ens volen transmetre.

En definitiva, un discurs caducat i una formació a la deriva i sense cap futur en una futura Catalunya, almenys amb el rumb actual.