ROUCO TORNA A LA CARREGA
L’arquebisbe de Madrid i President de la Conferencia Episcopal Espanyola, Rouco Varela, durant l’obertura de l’assemblea d’aquest organisme religiós, ha tornat a oferir la versió mes rància de si mateix, crec què la única que te, i entre altres barbaritats, ha dit què el crim de l’avortament enfosqueix la historia de la humanitat, tota una declaració de principis.
Efectivament, ha criticat la reforma de la llei d’avortament dient què vol reduir la democràcia al mecanisme empíric, mitjançant l’aprovació de lleis què representen una espècie de denominador comú d’opinions i interessos de la societat, a pesar què es tracta del dret a la vida. Tampoc ha faltat la critica a l’assignatura de l’educació per la ciutadania, reivindicant el dret dels pares a educar els seus fills amb valors morals i religiosos què lliurement assumeixen i cultiven, en contraposició a la imposició legal d’aquesta assignatura.
Se’ns dubte aquesta rèmora del franquisme més ranci segueix donant lliçons de moralitat a base de barbaritats, què no crec que ni els mateixos fidels de la religió que representa es creuen. La seva preocupació per la vida humana es commovedora, però al llarg de la història la vida sembla no haver importat gaire a la religió catòlica, sobretot dels què no s’hi ha apuntat, des de les croades contra els musulmans, passant pel tribunal de la inquisició, la colonització d’America, les diferents dictadures amb el suport d’aquesta església, fins hi tot el nazisme per posar alguns exemples, no han seguit aquesta dèria del Sr. Roucco que insisteix amb l’avortament, un fet què la ciència ha permès fer amb moltes més garanties, i què impedeix els fills no desitjats o amb problemes insuperables o que suposaran una carrega familiar injusta.
El que enfosqueix la humanitat molts cops es la religió, la seva i moltes altres què han provocat guerres, mort i destrucció del pensament lliure des de la seva existència. Respecte a la critica a la democràcia i al joc de majories i minories, es compren què amb una organització com la seva, on aquesta paraula brilla per la seva absència amb una estructura totalment piramidal, i on el esser espiritual adorat es per damunt de tots i ningú pot gosar contradir sinó vol ser víctima de tot tipus de càstigs divins, però en els afers terrenals què la majoria guanyi hauria de ser normal amb el degut respecte a la minoria, evidentment.
Respecte als valors religiosos i morals i la imposició d’altres valors, crec què durant molts anys els valors únics obligats han estat els religiosos i la prohibició de diferents visions en el pensament i no han dit mai res, per tant, i com sempre he defensat a l’escola s’aprenen les coses terrenals, i uns valors ètics de convivència què junt amb els pares han de formar els individus en el conjunt de la societat. Pel que fa a valors religiosos, entren en un terreny espiritual personal què ja te les escoles religioses o els centres de cada congregació per impartir-los a qui vulgui, com el què vol practicar balls de saló va a una acadèmia especialitzada, i mai se li passarà pel cap demanar què a l’escola sigui obligatori.
El temps evoluciona, però aquesta institució segueix ancorada en el passat. i el què es mes greu subvencionada en un estat teòricament laic, i on els convenis amb aquesta església de l’època feixista continuen vigents amb lleugeres modificacions, donant idea del poder fàctic què encara representen avui en dia.