RIDÍCULS SENSE LIMITS
Malauradament per alguns les hemerotèques i la tecnològia de la informació juga en contra de determinats personatges i grups, que son esclaus de les seves paraules i fets amb una evidència molt clara per tota la societat.
Fa uns dies el President Mas en una entrevista a un diari italià i preguntat per la DUI, els va dir “La DUI està sempre allà, en un sobre al darrer calaix del meu escriptori”. Qualsevol persona normal entendria que volia dir que es un darrer recurs, apartat de moment, però en cap cas físicament en un calaix. Sorprenentment el partit d’ultra dreta VOX i que va liderara Alejo Vidal Quadras (sobren les paraules) ha demanat judicialment escorcollar el despatx presidencial per veure que amaga el famós calaix. Semblaria una broma i fins hi tot podrieu pensar que em vull burlar dels possibles lectors, però aquest odi i nacionalisme espanyol ranci no te límits i pot caure en aquesta bogeria sense sentit.
Un altre cas, podria ser el pacte de Ciudadanos a Andalusia amb els socialistes per governar la comunitat a canvi de l’acceptació d’uns punts concrets, entre ells la promoció i apertura de 40 ambaixades andaluses per captar inversions i ajudar a les empreses exportadores. O sigui justament el que han estat denunciant a Catalunya i inventant mentides i fent de la qüestió un dels seus cavalls de batalla, ara resulta que per Andalusia no tant sols hi donen suport, sinó que ho porten en el programa electoral i és un dels punts clau per tancar el pacte. La demagògia i la xenofòbia d’aquesta formació no te límits.
La petició d’expulsió de Barça i Ath. Bilbao per part de Sergí Martí dirigit a la Federació espanyola de futbol i a partir de signatures de suport en una plataforma per internet es una nova mostra de que les èpoques passades no s’han oblidat i que el tracte a Catalunya sempre es el mateix. De fet contrasta amb la final de la Champions League, on ni el Rei, ni el President espanyol van assistir i on cap bandera espanyola va ser present a la grada, ni al camp en les celebracions. Curiosament si malauradament l’èquip italià haguès vençut segurament una hagués vist la llum. Jo crec que ha estat la millor demostració de normalitat i de realitat vist per tot el món sense escarafalls.
En definitiva, i molts cops el ridícul no te fronteres, i la ceguesa que provoca el fanatisme de l’Estat espanyol i diferents actors impedeix actuar i ser consequent amb la realitat.