ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REVOLUCIÓ A ESQUERRA

Sense categoria

Ahir desprès de molt de temps es va produir un fet destacat en els últims anys del partit republicà, i que pot marcar una clara tendència.

Aquest partit que va tancar el seu Congres en fals amb una divisió entre quatre corrents, i on cap d’elles va tenir uns resultats aclaparadors, i on finalment la direcció continuista actual comandada per Joan Puigcercos no va poder aconseguir complicitats entre els diferents sectors i governa en minoria, tanmateix l’altre sector oficialista alineat amb Carod segueix mantenint diferents quotes de poder en el territori.

 

Pel que fa als dos sectors renovadors, i malgrat els bons resultats obtinguts, van ser víctimes del pes de l’aparell del partit que suposa una avantatja considerable quan parlem de qualsevol elecció, i van decidir no entrar a formar part de la direcció.  Paral·lelament els contactes i negociacions han arribat a bon port i la fusió dels dos grups Reagrupament i Esquerra Independentista ja es un fet, ja que l’objectiu final es el mateix, i les formes sempre es poden matissar amb bona voluntat per totes les parts.

 

Aquest fet ha descol·locat l’aparell oficialista, ja que l’enemic per ells val mes tenir-lo dividit que junt.  La realitat es que la línia del partit no ha canviat i les famoses línies vermelles s’han esborrat a canvi de mantenir-se al govern al preu que sigui.

 

Ara arriben els congressos de les regions del territori, una mena de segon esglaó desprès de l’executiva i el Consell Nacional, i la unió renovadora ha capgirat la situació i en la important regió de Tarragona tradicionalment dominada per l’anomenat clan de l’avellana afí a Carod, ha aconseguit la victòria amb Albert Pereira al capdavant, i un equip amb persones com el mateix Hector López Bofill, que se’ns dubte donaran un caire molt mes polític i ideològic clar que el de la passivitat viscuda actualment.

 

Aquestes regions, 9 en total, aniran celebrant els seus congressos i una majoria de victòries renovadores inclosa Barcelona podria fer donar un tomb en el partit, i on difícilment els sectors oficialistes podrien mantenir la línia de seguiment al PSC, i l’abandonament  dels principis independentistes en el partit en benefici de les quotes de poder a canvi de res.

 

Els canvis externs poden ajudar a la renovació d’aquest partit, on cada cop els ex-votants, simpatitzants i militants es senten mes avergonyits per les actituds dels seus dirigents, i on aquesta victòria del sector renovador obre una llum d’esperança per poder tornar a ser un dels motors que necessita Catalunya per arribar a l’estat propi.

  1. Amb quina autoritat moral parles?, si no participes amb res del partit!, encara és l’hora que posis una etiqueta a una carta!… i encara tens els sants c…. de presentar-te per la comarcal?; a quantes assemblees has vingut?, a quants grups de treball estàs apuntat?; quantes hores a l’any dediques al partit?… Quanta gent de la comarca coneixes?, i els que anàven amb tu a la candidatura?, quanta gent coneixia?…va home va!, que se’t veu el llautó. Els dropos i frikis dieu que el partit està malament, si dediquéssiu els vostres esforços a treballar pel partit, tot aniria d’una altre manera. Però no, anem a fotre merder, articles carrinclons als blocs i de treballar res de res. Ves home, ves!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.