ALBERT CORTES MONSERRAT

Llegim avui les trobades d’aquests dos polítics sobiranistes d’ERC i CDC respectivament, i què haurien parlat de la hipotètica nova formació interpretada en el seu article i proposada pel primer, amb l’objectiu de ser transversal i amb la finalitat de la declaració unilateral d’Independència.

El segon va rebutjar l’oferta dient què es troba molt còmode defenent els postulats del seu partit, però què  obria les portes a col·laborar amb iniciatives civils conjuntament, i on la seva bona entesa dona bones vibracions.

Realment crec què la interpretació què s’ha fet de l’escrit d’en Carretero ha sacsejat les consciencies i les pors de la classe política catalana, ja què amb reaccions diverses han tancat files ràpidament per no donar entrada al club privat a ningú més, ja què el pastis es petit i la gana es molta, per haver de repartir un altre tall.

Les nombroses iniciatives civils i el maltracte sense embuts de l’Estat, què ja no se n’amaga, fa créixer exponencialment  el nombre de partidaris de l’Estat propi com a via per solucionar els nostres problemes, i això junt amb la desafecció creixent pel desencís dels nostres partits acomodats al sistema espanyol dona unes possibilitats reals a una nova formació.

Des del seu partit li han obert les portes, ja què no volen què res pertorbi la pau en el seu rumb cap a un tercer tripartit, i conservar les quotes de poder amb quatre proclames molt escaients quant s’apropin les eleccions per acontentar els militants mes perplexos, i qui dia passa any empeny. Des de CIU arrosseguen el projecte amb vocació espanyola d’en Duran, i la indefinició clàssica de CDC amb el tema nacional, amb la cortina de fum de la Casa Gran i el dret a decidir no saben molt ben be el que, mentrestant els militants sobiranistes van guanyant terreny però no el suficient per imposar les seves tesis, pel què fa a la resta, ICV sempre de bracet amb els socialistes, i aquests amb els populars obeint les ordres de Madrid.

Per tant una opció desacomplexadament sobiranista, i trencant esquemes dreta i esquerra, units per l’objectiu de l’emancipació nacional , segurament es una opció que molts independentistes orfes de vot esperen, i què tant sols li mancaria que aquests líders sobiranistes d’altres formacions davant la impossibilitat de dur a terme el projecte en els seus partits, donessin el pas i el risc d’abandonar l’aixopluc del sistema, per la lluita sense aturador pel projecte, i ser la punta de llança en el Parlament amb un discurs clar i ètic, força proper el que va fer ERC fins el 2003, i què li va donar tants bons resultats abans de perdre el rumb.

Les iniciatives civils s’aniran multiplicant, però cal una vinculació política que les reculli com a representants de la sobirania del poble, i les proclami en el Parlament, tard o d’hora i si els partits actuals no rectifiquen el rumb, s’haurà de fer per culminar el procés i per vergonya dels partits actuals, què s’han acomodat a la legalitat espanyola, i de moment no pensen arriscar ni un pas per superar-la.