RETALLADA DAMUNT RETALLADA, PERÒ L?ESPOLI NO ES TOCA
El President Mas ha trigat dos dies passades les eleccions espanyoles per donar a conèixer una nova bateria de retallades a la ciutadania, que evidentment afectaran greument les seves butxaques, i el seu estat del benestar, davant les ingènues protestes dels grups de l’oposició, i la contundent línia que comencen a marcar els Populars, veient com Catalunya s’aplica com el que més per complir amb Europa, i sobretot amb Espanya, un clar suïcidi que si no s’atura a temps pot ser un procés autodestructiu irreversible.
En Mas, proposa una nova rebaixa de sou dels funcionaris, recordo ja n’han patit una, i sembla que ara afectarà les seves pagues extres, i un augment de l’aigua, benzina, transport públic, sanitat, taxes universitàries, i tot un seguit de coses, ens diu necessàries per no creuar línies vermelles del nostre estat del benestar, i estalviar uns mil milions d’euros, i reduir el dèficit marcat des de la Unió Europea, també es parla de venda de patrimoni públic, edificis i privatització de la gestió de serveis públics. Diu que aquest esforç no seria necessari si tinguéssim el pacte fiscal resolt, i per tant el posaran damunt la taula. La resta de partits, excepte els populars critiquen les mesures, per esperar un cop passades les eleccions amb aquesta agenda oculta als electors, acusacions de fer pagar tot a les classes populars, i demanar un esforç ja impossible. Per altra banda el PP ja ha deixat clar que no pensa pagar a Catalunya el fons de competitivitat de 1450 milions fins com a mínim el 2013.
Si ahir preguntava quin era el pla B del Govern, se’ns dubte no n’hi ha, exprimir al màxim la ciutadania, retallar l’estat del benestar català fins a límits insospitats per complir amb els compromisos de dèficit que ens marca l’Estat Espanyol, i de retruc la Unió Europea. Cal veure les reaccions infantils de l’esquerra catalana amb la critica pel moment per anunciar les mesures, quan saben perfectament que qualsevol mesura impopular i crua, mai cap partit l’ha plantejada a la meitat d’una campanya electoral, es una norma bastant elemental, que evidentment no es ètica, però tampoc es cap sorpresa. El que si es sorprenent, es seguir insistint en un pacte mort i enterrat quan els que tenen la clau de la caixa ja han dit que no en volen sentir a parla,r i a més tornen a fer gala del que a nosaltres ens sobra, o sigui la solidaritat, i neguen un pagament ja pactat anteriorment, i que ara es converteix en un nou maltractament als catalans en general. Es curiós veure com amb aquest panorama tant desolador, el govern català sembla voler-se lligar la seva governabilitat a mans dels populars com a socis prioritaris, en una mena d’espiral perversa que tant sols ens pot portar pel mal camí. El president ens demana esforços, i diu que les urnes han avalat el seu projecte. Jo li diria que aquestes lectures dels resultats electorals son perilloses, i diria que interessades, primer que eren unes eleccions espanyoles, i segon que es votaven sobre les propostes que es presentaven en el programa electoral, i on no hi figuraven aquesta nova onada de retallades, per tant es demagògic apoderar-se del suport de la gent. Per altra banda no ha pensat un sol instant que sempre es sacrifiquen els mateixos, i que molts ens preguntem perquè acceptem un forat en forma de robatori de 22 mil milions anuals a fons perdut, i per altra deixem a la meitat de la població catalana al llindar de la pobresa, per complir els dèficits marcats amb incompliments inclosos de l’Estat espanyol, i sense cap tipus d’ajuda. No creu que es immoral i alhora mesquí auto flagel·lar-nos d’aquesta manera tant crua sense necessitat, i en nom de ves a saber que. Vol dir que no seria l’hora d’encarar les tisores cap un altre horitzó, i com es diu vulgarment agafar el toro per les banyes, en comptes de passar com un president gris i decadent que va triar empobrir la seva població abans de plantar cara al nostre gran problema. Que pensa quan observa estats com Holanda per exemple, un estat que sempre es compara amb el que podria ser una Catalunya independent, i en canvi rebem el tracte d’una regió de segona dins un estat a la vora del rescat econòmic europeu. Cal decidir entre una cosa i un altra, però tots, i amb llibertat per escollir, jo ho tinc clar.
Magí.