ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RESULTATS CEO OCTUBRE 2008: CAP A L?ESTAT PROPI

General

El temps ha fet coincidir dues enquestes en el mateix dia, i podem comprovar que segons el mitja i les seves intencions, els resultats poden variar molt, com es el cas de El Periodico i el Centre d’Estudis d’Opinió.

 

Les principals diferencies es basen en que el CEO hi ha un empat amb intenció de vot entre PSC i CIU, una davallada del 30 % a ERC, i un augment minso del PP.  Pel que fa al Periodico, CIU te un avantatge clar respecte el PSC i ERC gairebé no te diferencies respecte a l’actualitat.

 

La lectura es força clara, El Periodico mitja oficial de l’orbita socialista, posa CIU per davant, ERC no pateix cap davallada, i el tripartit segueix sumant amb un missatge de futur pels tres partits, en canvi el CEO situa el frec a frec entre els dos partits majoritaris, i sobretot dona crèdit a les veus que profetitzen una caiguda espectacular d’Esquerra per la seva deriva ideològica, i la seva posició com a crossa socialista per mantenir-se al govern. Es una dada reveladora que jo crec s’ajusta mes a la realitat, i que caldria fes reflexionar els seus dirigents.

 

Pel que fa a l’enquesta del CEO voldria  mes enllà de les intencions de vot, centrar-me en tres qüestions:

 

La identificació nacional de la població ens dona que un 45,3 % se sent igual català que espanyol, un 16,4 nomes català, 25,7 mes català que espanyol, i molt lluny mes espanyol que català 5,4 i espanyol 4,7.  Cal destacar què el sentiment espanyol pur es molt minoritari, i que prop d’un 42 % es català o mes que espanyol amb una mostra que la identitat segueix arrelada, i què aquesta suma s’apropa molt al sector majoritari bipolar que  nada entre les dues aigües sense decidir-se per una, i què molts factors poden fer decantar-la en un futur, com per exemple els maltractes constants des d’una de les parts.

 

Pel que fa al nivell d’autogovern assolit,  un 62 % el considera insuficient, i nomes un 29 % suficient.  Cosa que calca les dades del juliol, i què hauria de fer repensar al govern català i espanyol que alguna cosa no rutlla, ja que amb mes de 30 anys de dubtosa democràcia, i de l’invent de les autonomies, el descontentament es clar, ja que la presa de pel ha estat constant a les nacions com Catalunya, què veuen impotents com s’incompleixen les seves lleis i gaudeixen d’un poder real molt pobre i escàs, sense cap intenció del govern estatal per variar el rumb.

 

Finalment en tercer lloc la relació Catalunya-Espanya, ens dona que els que volen ser una comunitat autònoma representen un 38,3 %, una regió 7,1, un estat dins un estat federal 31,8 i un estat independent 17,1.  Es a dir un 48,9 % vol un estat, federat o no, i això es prou significatiu perquè els nostres politics atenguin les reclamacions del seu territori, i no intentin amagar aquestes dades difícils de trobar en algun mitja, i on  tant sols es parla de la valoració dels politics i la intenció de vot, com deia una cançó de Lluis Llach, no es això companys, no es això.

 

Si ho comparem amb el juliol, els partidaris de l’estat independent augmenten 1 punt amb una tendència a l’alça, i la suma entre els dos un lleuger descens que de totes maneres segueix donant mes o menys la meitat dels enquestats, tot això quan la crisi està en la seva fase primària, el finançament no resoldrà els nostres problemes, i l’Estatut penja d’un fil i segur què perdrà mes d’un llençol en aquesta nova bugada, i a mes pels teòrics de l’estat federal comprovaran encara mes que es una utopia irrealitzable, ja que Espanya evidentment esta per una involució mes que altra cosa.

 

Aquests fets per força tenen que augmentar exponencialment la opció de l’estat propi com única llum a l’horitzó, independentment dels sentiments de cadascú.  Son mes dades per reclamar amb força aquesta opció, i fer aviat inviable aquest tàctica dels partits de mirar cap un altra banda, i fer veure que no existim, el dret a decidir es inalienable en qualsevol estat que es vulgui dir democràtic, i ho canvien els seus discursos, ho quedaran oblidats en el temps i altres atendran les peticions de la població, oblidant la demagògia i les actituds irresponsables actuals.

 

 

  1. Aquestes dades són molt semblants amb les d’altres mesos, hi ha però contradiccions gairebé esquizofrèniques pròpis de pobles inmadurs o colonitzats, com es pot voler més autogoverns i votar PSOE, partit que intenta laminar l’autogoverns, si un 60 % vol més autogovern no cal ser molt intel.ligent per concloure que molta gent que vota PSOE a la vegada també demana més autogovern.
    Al juliol el Periòdico va fer una enquesta sobre selecions i va sortir que més de la meitat de catalans volen seleccions catalanes i també més de la meitat volien que Espanya guanyes la Eurocopa, vol dir que moltíssima gent que vol seleccions també volen que Espanya guanyi la Eurocopa i jo en conec un grapat.
    Un article molt potent a Tribuna.cat reflectia que aquesta actitud de voler una cosa i l’altra acaba perjudicant la més feble, molts catalans que volen seleccions i a la vegada consumeixen la roja no volen donar-se’n compte que el que fan és perjudicar la nostra selecció, som un país esquizofrènic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.