ALBERT CORTES MONSERRAT

Dos fets marquen el procés les ùltimes hores. No em refereixo al nou Govern espanyol recentment renovat, ja que francament es continuista, i no variara amb la seva política contra les reclamacions catalanes, i ja de pas contra la democràcia.

Parlo de l’anomenat xoc de trens, que ja sabiem que a mesura s’acosti el final anirà en augment i pot provocar moltes tensions entre nosaltres mateixos, cal dir l’objectiu final de tot plegat.

La detenció de l’alcaldesa de Berga, Montse Venturós, per part dels Mossos en el seu domicili per la seva negativa a declarar als jutjats amb l’acusació de no retirar l’estelada del balcó en les campanyes electorals espanyoles, es un pas que sabiem del cert que arribaria. No crec que sigui l’últim i ho hem d’assumir. Entenc la reacció de la CUP criticant el cos policial català i la Conselleria d’Interior, però ara cal el cap més fred que mai. Recordo que encara som a l’Estat espanyol i la policia sigui la catalana o la que sigui obeeix la legalitat vigent, com no tinc cap dubte ho farà amb la catalana quan arribi el moment, per tant cap culpa pels mossos, que son l’instrument que utilitza l’Estat per generar tensions entre nosaltres. Actuen com ha d’actuar un cos serios. En cas de desobediència en aquest sentit estariem creant una rebel·lió incendiaria que no crec ens portes pel bon camí. La desobediència desperta consciències però el context legal i polític finalment son un altra cosa i el procés ha de seguir assumint aquesta mancança democràtica espanyola, que també forma part d’aquesta llista de greuges que decantaran la balança al final. Suport a Montse Venturós i tots els que vinguin, però no equivoquem els culpables.

Per altra banda, els grups dels Comuns comencen a definir un nou espai que volen crear a l’esquerra i que com esperavem es defineix sobiranista però amb tot un seguit d’explicacions teòriques i l’ambigüitat calculada per bandera, critica centrar-se massa en la construcció d’un Estat i poc en termes de nació. Deixant clar, això si que la nova Convergència serà el seu enemic a batre i defensa una nova Catalunya nació en xarxa que superi la Nació Estat.

En definitiva, cal no caure en paranys semàntics, de formacions que difícilment impulsaran l’independentisme. Volen sobirania però sense insistir en la construcció d’un Estat, algú m’ho pot explicar. Sobiranistes però ideològicament en un sentit combatent l’altra part encara que també sigui sobiranista i sigui imprescindible per arribar a un nou Estat, o es que no ha de ser plural i de tots. Per últim el tema de la nació en xarxa ja es de traca i mocador, un nou invent que ningú sap que vol dir per no afrontar o dir si volen donar suport a la República Catalana.