ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir es va demostrar a l’Aturada de país convocada a Catalunya com la societat catalana te una força que cap Tribunal pot aturar. El control del territori per part dels cdr amb talls a les principals vies de comunicació per carretera i tren posen un nou capítol en la lluita per la llibertat.

Ningú pot donar per normal una situació, on hi ha en aquests moments deu presos polítics a la presó pel delicte de defensar i aplicar el programa que la ciutadania els ha validat amb el seu vot. Mig Govern legítim a la presó, l’altre part amb el President a l’exili. Les institucions intervingudes des de tots els costats i barra lliure al feixisme pels carrers i en forma policial. Repressió sense límits i la democràcia arraconada en un calaix en nom de la llei i la Constitució amagant la vertadera intenció, acabar amb Catalunya per la via de la imposició i la força com es l’objectiu de Castella fa més de 300 anys.

Les accions d’ahir donen un avís clar que el control del territori no el prodran assolir i que les grans manifestacions com la que hi haurà dissabte, o les constants mobilitzacions al carrer per protestar i exigir la defensa dels nostres drets, es poden combinar amb aquest altre tipus on el somriure deixarà pas a posicions de força que no vol dir de violència, per aturar el que no es pot permetre sota cap concepte.

En aquest context, el 21 de desembre esdevé un objectiu a l’horitzó. Desprès del fiasco de la llista unitària per defensar la República, demostrant que hi ha partits que posen davant aquest i no el país, fins hi tot en moments d’emergència nacional com els que vivim, espero que la gent tinguem memòria. Aleshores jo demanaria diversos punts en comú en els programas dels tres partits i un de molt clar es la restitució del Govern legítim de Catalunya amb el seu President al capdavant i la Mesa del Parlament actual guanyi qui guanyi de les forces independentistes, i que ningú se li passi pel cap aprofitar la victòria per començar una legislatura nova amb actors nous per fer qui sap que.

Ara toca demostrar que aquesta pausa provocada per la imposició espanyola, no l’acceptem i per tant hem de retornar al punt inicial i seguir amb el full de ruta ja declarat, esperant la resposta internacional i preparats per defensar la nostre jove República. Crec que ara no toca tornar a l’autonomia, al peix al cove i deixar la societat catalana que s’ha mobilitzat durant 7 anys en fals i enganyada.

Cal triar, i jo trio República.